“Ressons d’oratges (llevants i xalocs), de sirenes inspirades, de dofins saltironejant, de pinedes gronxades per la tramuntana, de peixos amb les quatre barres fent l’aleta sobre les crestes de les ones, de sorrals desvetllats i de salebror fecunda, de tants i tantes evocacions marineres que ens alegren el trànsit vital.”

Jaume Gala

“La versió per a flauta i piano de la meva Petita Rapsòdia Mediterrània ja és una realitat. en pocs dies de diferència ha pogut escoltar-se, en ordre cronològic: a Cambrils, Barcelona i Móra d’Ebre.

L’aproximació a l’obra per part del Duo Bruyères fa evident un equilibri entre maduresa interpretativa i entusiasme.

Isabel Serra (flauta en sol) exhibeix un moment de serena habilitat tècnica i respecte reverencial vers la música que fa. El públic pot rebre una obra d’aparent senzillesa, darrere de la qual hi ha un important treball de dosificació de la respiració, fraseologia amb rigor clàssic al servei d’una peça que -com he dit en altres ocasions- planteja un diàleg entre la mal anomenada “música culta” i músiques mediterrànies de tradició oral.

El treball del pianista (Andrés Moya) transita en un àmbit de responsabilitat rítmica i textural. En les meves obres per a instrument solista i piano, aquest darrer no es limita a “acompanyar”; aporta material temàtic a nivell melòdic, impulsa energèticament i en aquest cas posa sobre la taula figuracions rítimiques hereves del jazz.

No puc -ni vull-dissimular la meva satisfacció i alegria en el naixement de noves versions de peces que tinc en gran estima.

Felicitats!! al Duo Bruyères.”

Conrad Setó