About Isabel Serra Bargalló

Flutist

Tardor 2018: Estudi de Flauta Isabel Serra Bargalló

A l’octubre comencem classes de flauta travessera al meu estudi de Tarragona. Aquí tens la informació per al primer trimestre i com contactar-me. Reconnecta amb la flauta!

Beige Musical Notes Illustration Tutor Flyer (1)

Beige Musical Notes Illustration Tutor Flyer (2)

Per a més informació o per demanar la teva plaça per a l’Estudi aquesta tardor, deixa aquí el teu missatge i em posaré en contacte amb tu en breu. Moltes gràcies!

Pan & Syrinx

Benjamin Britten compuso sus 6 Metamorfosis según Ovidio, op. 49 (1951) para oboe solo inspirándose en diversos personajes de la mitología grecorromana descritos por Ovidio. Pan forma parte de este grupo de piezas y decidí hacer la versión para flauta en 2013 en homenaje al centenario del nacimiento del compositor. Me gusta tocar esta obra al lado de la célebre Syrinx (1913) de Claude Debussy. Así como en Britten busco la riqueza en armónicos de un instrumento de doble caña, Debussy requiere de la flauta travesera el carácter propio de la flauta de Pan o siringa.

Benjamin Britten va compondre les seves Sis metamorfosis segons Ovidi, op. 49 (1951) per a oboè sol inspirant-se en diversos personatges de la mitologia grecoromana. Pan forma part d’aquest grup de peces i vaig decidir fer-ne la versió per a flauta l’any 2013, en homenatge al centenari del naixement del compositor. M’agrada tocar aquesta obra al costat de la cèlebre Syrinx (1913) de Claude Debussy. Així com en Britten busco la riquesa en harmònics d’un instrument de doble canya, Debussy demana de la flauta travessera el caràcter propi de la flauta de Pan o siringa.

Benjamin Britten composed his Six Metamorphoses after Ovid, op. 49 (1951) for solo oboe inspired by various Greek and Roman mythological figures described by Ovid. Pan belongs to this set of pieces and I decided to play the flute version in 2013 as a tribute to the 100th anniversary of the composer’s birth. I like to play this piece along with the famous Syrinx (1913) by Claude Debussy. I look for the harmonic richness of a double reed instrument in Britten, and the sonority characteristic of the Pan flute, or syrinx, in Debussy.

Concert del Duo Bruyères al cicle Castellserà de Nit – Agost 2018

Dijous 9 d’agost a les 22.00 h el Duo Bruyères actuarà a Castellserà interpretant obres de Debussy, Soler, Badura-Skoda, Setó, Toldrà i Moszkowsky. El duo el formen Andrés Moya, piano i Isabel Serra Bargalló, flauta travessera. El concert serà al Racó d’Antany, un recollit espai a l’aire lliure prop de la plaça de l’Església de Santa Maria Magdalena amb una acústica idònia per la música de cambra. Llegim les paraules de Claude Debussy sobre la música a l’aire lliure a El señor corchea y otros escritos: “La música está por todas partes. No está encerrada en los libros. Está en los bosques, en los ríos y en el aire”. Estem convençuts que la música arribarà en estat pur en aquest entorn sota les estrelles. L’entrada és lliure.

IMG-20180730-WA0001

El mito de Pan y Syrinx, por Britten y Debussy, a través de la flauta

Benjamin Britten compuso las 6 Metamorfosis según Ovidio, op. 49 (1951) para oboe solo inspirándose en diversos personajes de la mitología grecorromana. El poeta Ovidio (43 a. C. – 17 d. C) explica el origen mitológico de la flauta de Pan o siringa en el Primer Libro de sus Metamorfosis: Pan, un personaje mitad hombre, mitad cabra, que tomaba parte en las orgías de las ninfas de las montañas, se enamora de una náyade llamada Syrinx y un día comienza a perseguirla. Ella huye hasta que un río le impide escapar de Pan. Cuando éste está a punto de abrazarla, ella pide a las ninfas que la ayuden y queda convertida en una mata de cañas. Pan corta las cañas y las une para fabricar una flauta a la que dará el nombre de la muchacha.

Claude Debussy (1862-1918), Syrinx (1913):

Benjamin Britten (1913-1976), Pan (1951):

Pan es la primera de las Metamorfosis de Britten y decidí hacer la versión para flauta en 2013 en homenaje al centenario del nacimiento del compositor. Britten nace, curiosamente, en 1913, año de composición de la célebre Syrinx. A su vez, nos encontramos en 2018, centenario de la muerte de Debussy. Esta serie de coincidencias me impulsan a compartir hoy, en honor a estos dos compositores, la grabación que de las dos obras realicé en el seno del disco “Flute Spirit” (2017), consistente en obras para flauta sola del s. XX y XXI.

Duo Bruyères: notes al programa, estiu 2018

“El Duo Bruyères es mostrà com dos intèrprets molt competents artísticament parlant unint la dolcesa de la flauta travessera amb la perfecta compenetració amb el piano per oferir-nos una actuació de molt alta qualitat plenament reconeguda pels aplaudiments del públic assistent amb un programa molt atraient i no exempt de dificultat tècnica i expressiva que va estar sempre molt ben resolta.”

Revista “Vibracions”, Associació Musical de Mestres Directors

28164459_1769448593362734_1427738863163794857_o

El Duo Bruyères, des de la seva formació,  pretén fer música més enllà dels instruments. És per això que escollim, en cada producció, un programa del nostre gust, independentment de que les obres que el conformen siguin o no originals per a flauta i piano; explorem així repertori per a altres formacions arranjat per al nostre duo, al costat d’obres originals per a flauta i piano que per diverses circumstàncies no són tan conegudes com d’altres del repertori habitual.

La subtilesa i els colors de Claude Debussy (1862-1918) obren el concert amb el Preludi de la “Suite Bergamasque”, original per a piano sol, arranjat per a duo per Peter Kolman. De la poesia i la fluïdesa impressionista, instal·lada en la forma musical barroca de la suite, passem a una dansa del s. XVIII del compositor català Antoni Soler (1729-1783) inclosa en un dels seus quintets per a clave i quartet de corda: el “Minuetto con Variazioni” del Quintet núm. 4 arranjat per Andrés Moya. Les dues peces ofereixen un bon contrast estilístic però comparteixen la mateixa elegància en l’esperit.

El segon bloc del concert el dediquem a dos compositors i pianistes actuals en actiu que han escrit peces originals per a flauta i piano. La primera d’elles és la Sonatine Romantique del vienès Paul Badura-Skoda (1926), seguida per la Tocatta-Impromptu del compositor montblanquí Conrad Setó (1958). Amb aquest últim el Duo Bruyères estableix, des de fa uns anys, una relació d’amistat i col·laboració que s’ha vist reflectida en repetides interpretacions de les seves obres en concert. Creiem que la qualitat musical i artística d’aquest repertori poc interpretat mereix que el públic el conegui i el gaudeixi tant com ho fem nosaltres.

Continuem amb més música catalana de la mà d’Eduard Toldrà (1895-1962) i el seu Sonetí de la Rosada, per a violí i piano. I per acabar, tres de les Danses Espanyoles op. 12 del polonès Moritz Moszkowski (1854-1925), originals per a piano a quatre mans i arranjades per a violí i piano per Ph. Scharwenka. L’adaptació per a flauta d’aquestes dues obres és de Isabel Serra, i en totes elles es percep la llum i l’alegria pròpies d’una música que beu del romanticisme però que s’aboca ja als nous horitzonts del nacionalisme musical.

El Duo Bruyères pròximament al cicle CastellSerà de Nit 2018

Un tastet de dues de les peces que oferirem el 9 d’agost al concert a Castellserà, Lleida, dins del cicle CastellSerà de Nit, amb obres de Debussy,  Soler, Badura-Skoda, Setó, Toldrà i Moszkowsky. Ben aviat us donarem més detalls!

“Lección de bella musicalidad y tímbrica que roza la excelencia.”

Comentario a cargo de Luís Suárez en el blog especializado en música “Tarraco’s Culture Club” sobre el concierto de Isabel Serra y Glòria Coll el pasado 5 de julio en festival de Centcelles en el siguiente enlace:

5 de julio de 2018 – Festival de Centcelles, Constantí (Tarragona) – Concierto de música del Barroco: Isabel Serra, flauta barroca y Gloria Coll, violonchelo barroco.

36669885_2094464567494240_4849522448078471168_o

G. Ph. Telemann: Fantasia XI in G Major, for solo traverso

Live concert at Centcelles roman mausoleum, Constantí, Tarragona, 5th july 2018.