J. B. de Boismortier

Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) va ser el més prolífic i eclèctic dels compositors que varen escriure per a flauta entre 1720 i 1740. Partint de posicions “modernes” i decididament italianitzants, no va dubtar a situar-se també com a autèntic representant de l’ “estil antic” francès a la manera del més nostàlgic dels “lullystes” per tal de satisfer tots els gustos del mercat. Cap el 1722 es trasllada a París, on apareixen les seves primeres publicacions. Va ser un compositor molt prolífic i popular, amb èxit financer. A diferència d’altres coetanis com Leclair o Rameau va esdevenir un home ric sense la necessitat de patrons o protectors. Una gran proporció de la seva música és per a flauta, musette i viola de roda. La majoria de les seves composicions es dirigeixen al públic amateur. Les Six Suites de pièces pour une flûte traversière seule avec la basse op. 35, entre la que es troba la Quatrième Suite en Re Major, publicades a París el 1731, estan escrites en “estil antic” francès, i com a tals requereixen, en particular els préludes, una execució expressiva, solemne i pomposa; usant les paraules de Hotteterre: amb beaucop d’inegalité. L’estil italià es troba en algun cas ocultament present en alguns elements dels moviments més ràpids, brillants i tècnics.

Johann Joachim Quantz (1697-1773) fou l’eminent flautista, compositor, tractadista, fabricant de flautes i professor al servei del rei Frederic II de Prússia. Abans de l’etapa en que serviria al rei, però, l’interès de Quantz per la composició s’havia vist enormement beneficiat pel contacte amb un ampli repertori d’obres franceses i italianes. Alumne de Buffardin, entre 1724 i 1726 completa la seva formació amb un període a Itàlia i estances a França i Anglaterra. A París, gaudeix escoltant diversos instrumentistes, entre ells Blavet, amb qui establiria amistat i fructuós intercanvi flautístic i compositiu. De mans d’un copista anònim i conservat a la Biblioteca Reial de Copenhagen ens arriba el recull Fantasier og Capricier per a flauta realitzat per Quantz per a l’ús del seu reial alumne. Hi trobem composicions pròpies i d’altri, entre elles l’Allegro en si menor, de dubtosa autoria.