El París Rococó als inicis de Lluís XV – Notes al programa

Per Isabel Serra Bargalló

A les primeries del s. XVIII, quan s’eclipsa el Rei Sol, el seu besnét i successor és encara un infant. A la mort del regent Felip d’Orleans el 1722 es proclama monarca un nen de només 12 anys, de personalitat tortuosa i indolent, protagonista d’un controvertit regnat que marcarà la França rococó. Per favor del jove Lluís XV, assessorat pel seu primer ministre, el cardenal Fleury, s’inauguraran el 1725 a París els Concert Spirituel amb la intenció de proporcionar entreteniment a la burgesia acomodada, als aristòcrates i als viatgers. Els concerts es realitzaven per setmana santa i en dates religioses en les que tancaven altre tipus d’espectacles. Se celebraven al gran Salon des Suisses del Palau de les Tulleries i s’hi podien escoltar obres sacres barrejades amb peces instrumentals virtuoses. Entre els compositors i intèrprets amb els que es va comptar als Concert Spirituel trobem Boismortier, Leclair, Barrière o Blavet.

Palau de les Tulleries, París

PROGRAMA

Suite n. 4 op. 35 en Re Major (1731) – J. B. de Boismortier (1689-1755)

  • –  Prélude. Lentement
  • –  Air. Gaiment
  • –  Rondeau. Gaiment
  • –  Air. Doucement, et mesuré
  • –  Musette. Gracieusement

1er Prélude en si menor, de L’art de préluder (1719) – J. Hotteterre (1674-1763)

Sonata n. 11 op. 2 en si menor (1728) – J. M. Leclair (1697-1764)

  • –  Adagio
  • –  Allegro
  • –  Aria gratioso

Sonata n. 1 en la menor, del Livre II (1735) – J. B. Barrière (1707-1747)

  • –  Adagio
  • –  Allegro
  • –  Adagio
  • –  Allegro

Le Coucou, del 1èr Livre de pièces de clavecin (1735) – L. C. Daquin (1694-1772)

Gigue en Rondeau, del 1ère Recueil de Pièces (1744) – M. Blavet (1700-1768)

1er & 4e Préludes en Sol Major, de L’art de préluder – J. Hotteterre (1674-1763)

Sonata n. 1 op. 2 en Sol Major (1732) – M. Blavet (1700-1768)

  • –  Adagio
  • – Allegro
  • –  Aria 1a “L’Henriette”
  • –  Aria 2a
  • –  Presto

Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) va ser el més prolífic i eclèctic dels compositors que varen escriure per a flauta. De gran popularitat, a diferència d’altres coetanis va esdevenir un home ric sense la necessitat de patrons o protectors. La Quatrième Suite en Re Major, de les Six Suites de pièces pour une flûte traversière seule avec la basse op. 35 (1731), està escrita en estil antic francès a la manera nostàlgica dels “lullystes”. Com a tal requereix, en particular el Prélude, una execució expressiva, solemne i pomposa. Per altra banda, l’estil italià es troba ocultament present en alguns dels elements dels moviments més ràpids. Gran proporció de la música de Boismortier és per a sac de gemecs i viola de roda; elements musicals populars propis d’aquests instruments es poden reconèixer en l’heràldic segon moviment o en la Musette final.

Jacques-Martin Hotteterre

Al Preface de L’art de Préluder (1719) Jacques- Martin Hotteterre (1674-1763) assenyala que existeixen dues espècies diferents de preludis. L’un és el preludi composat, normalment primer moviment d’una suite o sonata, i l’altre és el que ell anomena “veritable preludi”, aquell que l’intèrpret improvisa seguint certs patrons de forma i modulació establerts. Era habitual que l’instrumentista escalfés amb un o diversos preludis d’aquest tipus en la mateixa tonalitat de l’obra que s’interpretaria a continuació i L’art de Préluder representa una rara i valuosa oportunitat de descobrir com es portava a terme aquesta pràctica en la flauta travessera, la flauta de béc o l’oboè en aquells temps.

Jean Marie Leclair

Els Leclair foren una família francesa de violinistes i compositors. Jean Marie Leclair (1697-1764), el més gran de sis germans músics, fou compositor, violinista i ballarí, considerat actualment el fundador de l’escola francesa del violí. Com a compositor, Leclair va imbuir l’estil de la sonata italiana amb elements de la dansa “lullyana” i de la pièce dels violistes i clavecinistes francesos. Va combinar els dos estils per fer-ne una síntesi, com ho van fer molts dels seus contemporanis. La seva harmonia és variada i colorista i inclou ocasionalment modulacions enharmòniques i progressions intensament cromàtiques. Algunes de les sonates op. 1, op. 2 i op. 9 per a violí de Leclair indiquen: Cette Sonate peut ce jouer sur la Flute Allemande. Les Sonates op. 2, entre les que trobem la Sonata n. 11 en si menor es publiquen a París el 1728, el mateix any en el que Leclair es presenta al Concert Spirituel i hi serà vigorosament aplaudit. Anys més tard Lluís XV citarà Léclair com a ordinaire de la musique du roi.

Tot i que el violoncel era més popular a Itàlia que a França, on predominava la viola da gamba, poc a poc va anar guanyant-hi popularitat. Jean-Baptiste Barrière (1707-1747) va començar estudiant la viola però més tard va esdevenir un dels violoncel·listes virtuosos més coneguts al seu temps. També va ser compositor i el 1733 va obtenir de Lluís XV un permís per a publicar a París sonates i altres obres instrumentals. La Sonata n. 1 en la menor del Livre I – Sonates pour violoncelle et basse pertany a aquesta primera època. Més endavant, després de diversos viatges a Itàlia, Barrière es va presentar en tres ocasions als Concert Spirituel durant les quals va impressionar el públic per la seva precisió interpretativa. Les seves obres assimilen elements de l’estil italià però alhora són riques en el gust francès en el seu discurs musical i la seva subtilesa.

Organista de Lluís XV a la Chapelle Royale i més tard organista titular a la Catedral de Notre-Dame de París, Louis-Claude Daquin (1694-1772) va gaudir d’important reputació com a intèrpret del teclat. Lloat per l’aristocràcia, el seu domini impecable de l’orgue i del clavicèmbal va portar grans multituds a escoltar-lo. Entre les seves obres més conegudes es troba Le Coucou, de la Troisième Suite del primer volum de les Pièces de Clavecin (1735).

Michel Blavet

El 1723 el flautista i compositor Michel Blavet (1770-1768) es va traslladar a París a l’entorn del duc Charles Eugène Lévis. Tres anys més tard va fer el seu debut al Concert Spirituel iniciant així la seva carrera pública. Durant el següent quart de segle Blavet apareixeria al Concert Spirituel més freqüentment que cap altre intèrpret i diverses cròniques de l’època el considerarien unànimement el millor flautista de França i fins i tot d’Europa, per la qualitat del seu so, la seva afinació pura i la seva tècnica brillant. És possible que moltes de les sonates per a flauta de Leclair i el seu concert per a flauta fossin escrits per a Blavet, ja que tot sovint tocaven plegats al Concert Spirituel. En diversos volums de Recueil de Pièces aplega duets i peces a solo per a flauta travessera, entre les que trobem la Gigue en Rondeau (1744). El 1732 publica les Sonates mêlées de pièces pour la flûte traversière avec le basse op. 2. Dedica el tercer moviment de la Sonata n. 1 en Sol Major a la petita princesa Henriette, filla de Lluís XV i aficionada a la música. Blavet aconseguiria la posició de primer flautista de La Musique du Roi el 1738 i de l’Opéra el 1740 sense rivals i rebria elogiosos comentaris per part de Telemann, Quantz o Voltaire.

Henriette, filla de Lluís XV

“El ball de la Cecília”, conte per a nens de 3 a 5 anys per a conèixer la flauta travessera

“El ball de la Cecília” és un projecte de 2013, però aquests dies de confinament he tingut temps de realitzar aquest senzill video recordant-lo. El moment que estem vivint de confinament per coronavirus m’ho demanava i potser pot ser d’utilitat per als petits que ara passen més hores a casa. A través d’aquest petit conte els nens aprendràn a reconèixer el so de la flauta travessera a partir de melodies populars catalanes de la mà d’uns personatges molt familiars.

Per visualitzar-lo, premeu aquí:

El ball de la Cecília

Ceci1

En aquest article de 2013 explico més coses sobre el conte i com el vàrem fer:

https://isabelserrabargallo.com/2013/10/28/el-ball-de-la-cecilia-conte-musical-per-a-la-llars-dinfants/

18 moments for 2018. Thank you!

Here there is a small video to say thank you to 2018 and to welcome the new year. Wish you peace, love and lots of music for 2019! ❤

Solo flute at “Paradise” exhibition opening by Enric Llevat at Cooperativa Obrera – Teatre El Magatzem

When you go to a friend’s exhibition opening after a long teaching afternoon and you unexpectedly end up playing “Syrinx”. Please visit “Paradise” by Enric Llevat at  it’s really worth!

“El ball de la Cecília”: conte musical per conèixer la flauta travessera

Avui dimarts 6 de novembre els nens de 4 i 5 anys de l’Escola de Música de Salou coneixeran la flauta travessera a través del conte “El Ball de la Cecília” dins del context de l’aula de Llenguatge Musical.

Aquesta experiència també la van viure els alumnes del Centre d’Educació Infantil “Pineda” de Vila-seca durant els cursos 2013 i el 2014 gràcies a la iniciativa de Montserrat Franco. Esperem que els nens gaudeixin novament del conte, aquest cop a Salou.

Text, dibuixos i flauta: Isabel Serra Bargalló

Narradora: Begoña Romero

Ceci1

Foto Montse i jo

“El ball de la Cecília” al Centre d’Educació Infantil “Pineda” de Vila-seca

Ceci3

Crítica de mi último trabajo discográfico, “Flute Spirit”, en la web especializada “Tarraco’s Culture Club”

Aquí is dejo el enlace a los comentarios firmados por Luis Suárez sobre el CD “Flute Spirit”. Gracias Luis por tu interés en mi trabajo!

Tarraco’s Culture Club: FLUTE SPIRIT (2017)

Foto: Mònica Galera

Fotos de la presentació del CD “Flute Spirit”

Gràcies de tot cor a tots els qui ahir em vàreu acompanyar en la presentació del meu primer disc en solitari: “Flute Spirit”. Va ser un èxit!

Isabel-6

D’esquerra a dreta: Conrad Setó, Isabel Serra, Marian Marquez i Enric Llevat. Foto: Mònica Galera

Isabel-16

Moment del recital de Isabel Serra. Al fons, escultura de la sèrie “Biogenètics”, d’Enric Llevat. Foto: Mònica Galera

Isabel-24

Foto: Mònica Galera

Isabel-5

Gràcies a tots! Foto: Mònica Galera

FLUTE SPIRIT is already flying to USA and Canada. Official presentaton in my city, Tarragona, on sunday 12th november. Very happy!

Flute Spirit: Program Notes

1(16-01)cara1

The sound of the flute flows from within the body towards the instrument and from the instrument to the outside. The air vibrates inside the tube moved by the breath and produces the sound. The breath is moved by the inner energy: chi for the Chinese, prana for the Hindus. So the sound is moved by energy and arises from the breath, an essential life factor together with the heartbeat. Both respond to an alternation, to a cyclical rhythm of expansion and contraction, fullness and emptiness. Everything responds to cycles in Nature: day and night, the passage of the seasons, wet times and droughts… The human being responds to cycles in the same way as the rest of the universe does. The entire universe is within the human being, as we also find it symbolically in music. All the multiplicity of musical notes develops from sound. The range of tones, their variety in pitch, color, dynamics and articulation represents the diversity of all that is manifested.

This record contains a selection of pieces for solo flute which I have been incorporating throughout my life cycle. Each one has a special meaning for me. Some of the pieces are well known, and I studied and played them in exams and competitions at the beginning of my career; others were dedicated to me or composed for me more recently. There are pieces that evoke the sound of wind instruments from traditional cultures, such as Japanese bamboo flutes or Native American flutes. There are also pieces of Oriental inspiration, more spiritual. As a whole, the repertoire on this CD is related to what playing the flute means to me — an experience in which I become conscious of life without thinking about it. I recorded in a meditative state, and that is what I would like to transmit to the listener.

Image, op. 38 (1939) by Eugène Bozza is a fresh, lively and sparkling piece, like spring. It was one of the first solo flute compositions I learned and has been with me since my youth. It represents a starting point, and that is why I chose it to open this record.

From the alternation of origins and the present comes the situation in the second place of two pieces by the Canadian composer Jonathan G. Bayley: …From Within (1981) and Music for Pan (1976). In the late 1970s and early 1980s Bayley studied at the Banff Centre for Arts and Creativity (Banff, Alberta, Canada) and it was the jazz flutist Paul Horn who introduced him to the alto flute. The first of the pieces seeks an inner sound, integrated with the breathing, and the second one, dedicated to Jeanne Baxtresser, shows Baroque reminiscences in its form and articulation, while alluding to the mythological legend of Pan and Syrinx, so closely linked to the flute repertoire.

Benjamin Britten composed his Six Metamorphoses after Ovid, op. 49 (1951) for solo oboe inspired by various Greek and Roman mythological figures. Pan belongs to this set of pieces and I decided to play the flute version in 2013 as a tribute to the 100th anniversary of the composer’s birth. I like to play this piece along with the famous Syrinx (1913) by Claude Debussy. I look for the harmonic richness of a double reed instrument in Britten, and the sonority characteristic of the Pan flute, or syrinx, in Debussy.

Toru Takemitsu deeply loved the flute and the alto flute and they played a prominent role in his works. Air (1995) represents the heritage of Debussy’s impressionistic style. It was dedicated to Aurèle Nicolet, a leading flute player who passed away in 2016, as a birthday present, and is the last piece the Japanese composer wrote shortly before his own death.

In the ancient tradition of Japan it was believed that the sound of the flute could reach the souls of the dead; breathing into the flute made it possible to communicate, through sound, with something beyond. Kazuo Fukushima imbues his music with a strong influence of ancestral Japanese culture and philosophy, which is evident in the sonorities and meaning of his Requiem (1956).

Other ancestral sonorities, this time from Native North American music, can also be heard in Kokopeli (1990), by Katherine Hoover. I personally met the composer in 2012. I worked on this piece with her and later played it at a lecture she gave at the Barcelona Liceu Conservatory on February 29th of the same year. Kokopeli the flute player was a great mahu, a legendary hero of the Hopi. He is said to have led the migration of his people through the Southwest, the sound of his flute echoing through canyons, valleys and mountains. The piece captures this sense of spaciousness and the strong connection the Hopis felt to the land.

Another composer I have had the pleasure of working with is Marian Marquez, who dedicated Abril (2016) to me. I premiered this piece in the summer of 2016 in a concert that was part of the Bouquet Music Festival in Tarragona. The piece evokes sunrise, the song of birds, some insects, the wind, the brightness of midday, the rain and more, describing much of what Nature brings us in this month of the year.

My collaboration with the composer Conrad Setó is reflected on this record through two of his pieces. The first of them, Narració (2010), was written originally for a Catalan folk wind instrument called the gralla. The score inspired me to experiment with the alto flute and I decided to make my own version of it, resulting in a very different sound. The second piece, Poema-Raga (2017), for solo flute and electronics, is a new composition written especially for me. Working directly with the composer and being present throughout the creative process was a new and enriching experience that opened new paths to the future.

Isabel Serra Bargalló, summer 2017

Print: Flute Spirit (english)

Flute Spirit: Notas al programa

1(16-01)cara1

El sonido de la flauta fluye desde el interior del cuerpo humano hacia el instrumento y del instrumento hacia el exterior. El aire vibra en el tubo movido por el aliento y produce el sonido. Al aliento lo mueve la energía interior: chi para los chinos o prana para los hindús. Así pues, al sonido lo anima la energía y surge de la respiración, un factor vital junto con el latido del corazón. Los dos responden a una alternancia, a un ritmo cíclico de expansión-contracción, de lleno-vacío. En la naturaleza todo responde también a ciclos: el día y la noche, el paso de las estaciones, las épocas húmedas y las épocas de sequía… El ser humano responde a ciclos tal como lo hace el resto del universo. Tiene dentro suyo el universo entero, así como también lo encontramos simbólicamente en la música. A partir de la base del sonido se desarrollará toda la multiplicidad de notas musicales. La gama de notas, su variedad tanto por altura, color, dinámica o articulación, representa la diversidad de todo lo manifestado.

Este disco contiene una selección de piezas para flauta sola que he ido incorporando a lo largo de mi ciclo vital. Cada una tiene un significado especial para mí, desde las obras más habituales que estudié y presenté a exámenes y concursos al principio de mi carrera hasta otras que me han dedicado o han sido escritas para mi en la etapa más reciente. Otras piezas me transportan al sonido de las flautas de bambú japonesas o la flauta de los nativos americanos, propias de culturas tradicionales. También las hay de inspiración oriental, espiritual. En todo caso, el contenido de este disco está relacionado con lo que para mí significa tocar la flauta: una experiencia en la cual tomo consciencia de la vida sin pensar en ella. He grabado en estado meditativo y eso es lo que me gustaría transmitir en la escucha.

Image, op. 38 (1939), de Eugène Bozza, es una obra fresca, de carácter primaveral, viva y chispeante, de las primeras que introduje en mi repertorio para flauta sola y que me ha acompañado desde la juventud. Representa un punto de partida y por eso la he escogido para abrir el disco.

De la alternancia de origen y presente surge la situación en segundo lugar de las dos piezas del canadiense Jonathan G. Bayley: …From Within (1981) y Music for Pan (1976). A finales de los años 70 y principios de los 80 del siglo pasado el flautista de jazz Paul Horn presentó la flauta en sol al compositor, que se encontraba estudiando en el Banff Center for the Arts de Alberta. La primera pieza busca un sonido interior, integrado con la respiración, mientras que en la segunda, dedicada a Jeanne Baxtresser, destaca la forma y articulación de reminiscencias barrocas a la vez que remite a la leyenda mitológica de Pan y Syrinx, tan ligada al repertorio para flauta.

Benjamin Britten compuso sus 6 Metamorfosis según Ovidio, op. 49 (1951) para oboe solo inspirándose en diversos personajes de la mitología grecoromana. Pan forma parte de este grupo de piezas y decidí hacer la versión para flauta en 2013 en homenaje al centenario del nacimiento del compositor. Me gusta tocar esta obra al lado de la célebre Syrinx (1913) de Claude Debussy. Así como en Britten busco la riqueza en armónicos de un instrumento de doble caña, Debussy requiere de la flauta travesera el carácter propio de la flauta de Pan o siringa.

Toru Takemitsu amó profundamente la flauta y la flauta en sol, a las que dio un papel destacado dentro de su obra. De herencia impresionista y debussyniana, dedicó Air (1995) a Aurèle Nicolet, importante flautista desaparecido en 2016, como regalo de cumpleaños. Es, además, la última obra del compositor japonés poco antes de su propia muerte.

Según la antigua tradición del Japón, se creía que el sonido de la flauta podía llegar a las almas de los difuntos; dirigir el aliento a la flauta posibilitaba comunicarse, a través del sonido, con algo superior. Kazuo Fukushima presenta una fuerte influencia de la cultura y la filosofía ancestrales de su país en su música, como se hace evidente con las sonoridades y el significado de Requiem (1956).

Otras sonoridades ancestrales, esta vez procedentes de las tribus nativas norteamericanas, se escuchan también en Kokopeli (1990) de Katherine Hoover. Conocí personalmente a la compositora en el año 2012, trabajé con ella esta pieza y la interpreté en directo en la conferencia que ofreció el 29 de febrero de ese mismo año en el Conservatorio del Liceo de Barcelona. Kokopeli fue un héroe legendario de la tribu de los Hopi, que condujo a la migración de su pueblo a través de los cañones, los valles y las montañas gracias a los ecos que producía el sonido de su flauta. La pieza captura esta sensación de amplitud en el espacio y el estado de conexión con la tierra propias de los nativos.

Otra compositora con quien he tenido el placer de trabajar es Marian Marquez, que me dedicó Abril (2016). Estrené la obra en verano de 2016 dentro del Bouquet Festival de Tarragona. La pieza evoca la salida del sol, el canto de diversos pájaros, algún insecto, el viento, la plenitud del mediodía, la lluvia…, y describe mucho de lo que nos trae la naturaleza en este mes del año.

La colaboración con el compositor Conrad Setó queda reflejada en este disco a través de la grabación de dos de sus obras. La primera de ellas, Narració (2010), fue escrita originalmente para un instrumento popular catalán: la gralla. La partitura me sugirió la posibilidad de experimentar con la flauta en sol y hacer con ella una versión personal con un resultado sonoro bastante diferente. La segunda obra Poema-Raga (2017), para flauta sola y electrónica, es de nueva composición, especialmente escrita para mí. Trabajar al lado del compositor y estar presente en el proceso de creación ha sido una experiencia nueva muy enriquecedora, que abre caminos hacia el futuro.

Isabel Serra Bargalló, verano 2017

Imprimir: Flute Spirit (castellano)