El Duo Serra-Bargalló i María Parra actuaran conjuntament al Bouquet Festival de Tarragona

Amb el nom TRIO SERRA’S & MARIA PARRA es presenta el concert del que gaudirem divendres 30 d’agost a les 21 h al Claustre del Seminari de Tarragona, com a cloenda del Bouquet Festival 2019.

De sòlida formació i dilatades carreres professionals, Isabel Serra Bargalló, flauta travessera, Cecília Serra Bargalló, clarinet, conjuntament amb la reconeguda pianista i compositora María Parra, s’uniran en aquesta ocasió única. Un trio d’asos que s’alinearà amb la voluntat compartida de fer música a alt nivell i amb especial recalcament en el repertori signat per dones compositores.

Per a més informació sobre la presentació del Bouquet Festival el passat 30 de maig, així com la programació de concerts podeu consultar els següents enllaços:

Article al Diari La República Checa

Bouquet Festival a Tarragona Turisme

61262567_1134204546703633_6498978211173498880_n61786966_1135585383232216_5751302319941615616_n

Notes al programa: “El París rococó als inicis de l’època de Lluís XV (1715-1743)”

Louis_XV_by_Maurice-Quentin_de_La_Tour

Maurice Quentin de La Tour: Retrat de Lluís XV

Quan el 1715 es va eclipsar el Rei Sol, deixava com a successors al tron de França al seu besnét de cinc anys, que heretaria la corona i a Felip d’Orleans, el seu nebot, qui s’encarregaria de la regència. L’any 1722 mor el regent i es proclama la majoria d’edat de Lluís XV. Darrera la bellesa encantadora del nen-rei s’amagava una personalitat tortuosa i indolent que seria protagonista d’un dels regnats més controvertits de la història de França. El monarca, de vegades voluptuós i devorat pel desig, d’altres taciturn i angoixat pel pecat, desatenia les obligacions de la majestat, deixant els assumptes importants per al cardenal Fleury, primer ministre. El 1743 Fleury mor i l’apàtic rei, als 33 anys, es veu obligat a presidir personalment el Consell.

Isabel Serra i Glòria Coll presenten un concert de música de cambra amb repertori per a traverso i baix continu, violoncel sol i flauta sola, en relació a obres que es varen editar a París durant els primers anys de l’època de Lluís XV. Compositors com Boismortier, Leclair o Blavet eren habituals als anomenats Concert Spirituel, inaugurats a París el 1725 i que per favor del rei tenien lloc al gran Salon des Suisses del Palau de les Tulleries. La institució marcaria el món musical del moment per les seves innovacions i la qualitat de les seves produccions. En aquests anys existeix a París, a més, un variat mercat musical en el que trobem tant composicions dirigides a la Cort i a les diferents cases aristocràtiques com a petits grups de músics aficionats.

J. B. de Boismortier

J. B. de Boismortier

Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) va ser el més prolífic i eclèctic dels compositors que varen escriure per a flauta entre 1720 i 1740. Partint de posicions “modernes” i decididament italianitzants, no va dubtar a situar-se també com a autèntic representant de l’ “estil antic” francès a la manera del més nostàlgic dels “lullystes” per tal de satisfer tots els gustos del mercat. Cap el 1722 es trasllada a París, on apareixen les seves primeres publicacions. Va ser un compositor molt prolífic i popular, amb èxit financer. A diferència d’altres coetanis com Leclair o Rameau va esdevenir un home ric sense la necessitat de patrons o protectors. Una gran proporció de la seva música és per a flauta, musette i viola de roda. La majoria de les seves composicions es dirigeixen al públic amateur. Les Six Suites de pièces pour une flûte traversière seule avec la basse op. 35, entre la que es troba la Quatrième Suite en Re Major, publicades a París el 1731, estan escrites en “estil antic” francès, i com a tals requereixen, en particular els préludes, una execució expressiva, solemne i pomposa; usant les paraules de Hotteterre: amb beaucop d’inegalité. L’estil italià es troba en algun cas ocultament present en alguns elements dels moviments més ràpids, brillants i tècnics.

Johann Joachim Quantz (1697-1773) fou l’eminent flautista, compositor, tractadista, fabricant de flautes i professor al servei del rei Frederic II de Prússia. Abans de l’etapa en que serviria al rei, però, l’interès de Quantz per la composició s’havia vist enormement beneficiat pel contacte amb un ampli repertori d’obres franceses i italianes. Alumne de Buffardin, entre 1724 i 1726 completa la seva formació amb un període a Itàlia i estances a França i Anglaterra. A París, gaudeix escoltant diversos instrumentistes, entre ells Blavet, amb qui establiria amistat i fructuós intercanvi flautístic i compositiu. De mans d’un copista anònim i conservat a la Biblioteca Reial de Copenhagen ens arriba el recull Fantasier og Capricier per a flauta realitzat per Quantz per a l’ús del seu reial alumne. Hi trobem composicions pròpies i d’altri, entre elles l’Allegro en si menor, de dubtosa autoria.

leclair.jpg

J. M. Leclair

Els Leclair foren una família francesa de violinistes i compositors. Jean Marie Leclair (1697-1764), el més gran de sis germans músics, fou compositor, violinista i ballarí, considerat el fundador de l’escola francesa del violí. Com a compositor, Leclair va imbuir l’estil de la sonata italiana amb elements de la dansa “lullyana” i de la pièce dels violistes i clavecinistes francesos. Va combinar els dos estils per fer-ne una síntesi, com ho van fer molts dels seus contemporanis. La seva harmonia és variada i colorista i inclou ocasionalment modulacions enharmòniques i progressions intensament cromàtiques. El 1723 va a París i el 1728 hi publica les seves 12 Sonates per a violí op. 2. La Sonata n. 11 en si menor, conjuntament amb les n. 1, 3 i 5 es pot interpretar, segons indicació expressa del compositor, també amb la flûte allemande o flauta travessera. El mateix any Leclair es presenta al Concert Spirituel on serà vigorosament aplaudit i el 1733 Lluís XV el citarà com a ordinaire de la musique du roi.

Avui en dia pràcticament desconegut, se sap que Jean Daniel Braun (c. 1728-1740) va ser membre de la capella ducal d’Épernon. Com que algunes de les seves obres també proveeixen una part de fagot alternativa a la de flauta, es pensa que Braun provablement tocava els dos instruments. Atribuïts a Braun, els Caprices composées expres pour former l’embouchure et Accoutumer la main aux difficultez; tant du même Auteur que de divers autres es troben en un apèndix d’una sonata per a flauta i baix continu publicada per “Mr. Braun” el 1740. L’autoria de Braun és no obstant incerta, ja que recorden fortament obres semblants de Johann Joachim Quantz o de Johann Martin Blockwitz. Inclosos en aquest recull de peces trobem tres capricis en re menor: Inventione: Andante, Fantasia: Vivace i Cappriccio: Allegro. Es poden tocar tant amb flauta com amb fagot o violoncel sols.

jacques-martin-hotteterre-e1556732713506.jpg

Músics entre els que s’identifica a Jacques Martin Hotteterre com a flautista.

Pertanyent a la quarta generació d’una família de fabricants d’instruments de vent, músics de la Cort francesa i compositors de la que es te informació des de principis del s. XVII, Jacques- Martin Hotteterre (1674-1763) en fou el més il·lustre membre. Se l’anomenava Le Romain per haver viatjat a Itàlia durant la seva joventut. Tocava el fagot, la musette i la flauta i fou molt buscat com a professor entre els diletants de l’alta societat. Els seu tractat Principes de la flûte traversière (1707) va tenir un enorme èxit a França i a altres països i va precedir L’art de préluder (1719). Aquest inclou el Preludi en re menor n. 3 que, conjuntament amb d’altres exemples, suposa una rara mostra de l’art de la improvisació de preludis en la literatura de l’escola francesa de la flauta del s. XVIII. 

Entre 1728 i 1740 diverses de les composicions de Jean Daniel Braun, abans esmentat, es van imprimir a París. Aquestes composicions inclouen la Sonata en re menor n. 3 de les Sonates per a flauta i baix continu op. 1 amb la que culmina el concert. 

Crítica del concert “Flute Spirit” a Barcelona a la revista “Vibracions” de l’Associació Musical de Mestres Directors, núm. 269 de gener 2019

Del concert de flauta sola a càrrec de Isabel Serra Bargalló el passat 17 de desembre de 2018 a l’Auditori “Cullell i Fabra” de Barcelona, Jordi Gargallo assenyala:

“… un concert en el que (Isabel Serra Bargalló) ens portà tota la seva saviesa i la seva delicada qualitat interpretativa (…) en una actuació excel·lent i plena de contrastos sonors.”

“Isabel Serra posseeix una tècnica depurada que posa al servei del seu sentit musical amb un so dolç i ben aconseguit que transmet belles sensacions als oients (…).”

screenshot2019-01-31at21.14.03

Per llegir el butlletí complet, premeu aquí: Vibracions 269-gener2019

Prèvia al concert a Valls del 10 de gener de 2019 a càrrec de Isabel Serra Bargalló i Glòria Coll al diari “El Vallenc”

img_20190115_092156img_20190115_092320

La dificultat de la senzillesa

Crítica de Roman Galimany a “Nits de Clàssics” sobre el concert de música barroca realitzat el passat 10 de gener al Teatre Principal de Valls a càrrec de Isabel Serra Bargalló, traverso i Glòria Coll, violoncel.

Per llegir-la, premeu el següent enllaç: La dificultat de la senzillesa

Foto: Joan Gasull

Foto: Joan Gasull

Entrevista a “Nits de Clàssics”

Entrevista a Isabel Serra Bargalló a Nits de Clàssics, lloc d’informació i opinió dels Amics de la Música de Valls i JJMM de l’Alt Camp, en motiu del proper concert al al Teatre Principal el dia 10 de gener, en el que compartirà escenari amb la violoncel·lista Glòria Coll.

Llegiu-la al següent link: Entrevista a Isabel Serra Bargalló a Nits de Clàssics

2ambtraversomirantaltalocolor

Foto: N. G.

5th anniversary / 5º aniversario/ 5è aniversari

Today is the 5th anniversary of this website and I share for you a gallery of pictures summarizing my professional music activity during this academic year 2017-2018. I hope you enjoy remembering all this moments, some of them we have lived together!

Hoy es el 5º aniversario de esta web y comparto para vosotros una galeria de fotos que resume mi actividad profesional como músico durante este curso 2017-2018. Espero disfruteis recordando todos estos momentos, algunos de ellos vividos conjuntamente!

Avui és el 5è aniversari d’aquesta web i comparteixo per vosaltres una galeria de fotos que resumeix la meva activitat professional com a músic durant aquest curs 2017-2018. Espero gaudiu recordant tots aquests moments, alguns d’ells viscuts conjuntament!

This slideshow requires JavaScript.

El artículo “Flautas de la mitología griega y romana” de Isabel Serra Bargalló publicado en “Todo Flauta”, revista oficial de la Asociación de Flautistas de España

AFE n. 18, Octubre 2018, any 9, Flautas de la mitología griega y romanaMuy agradecida a la Revista Oficial de la Asociación de Flautistas de España Todo Flauta y muy especialmente a su director José Ramón Rico Rubio por la publicación en el nº 18 de octubre 2018 de mi artículo “Flautas de la mitología griega y romana”.

Para leer el artículo en pdf, pulsar en el siguiente enlace:

Serra Bargalló, Isabel: “Flautas de la mitología griega y romana”, revista “Todo Flauta” de la Asociación de Flautistas de España, nº 18, octubre 2018, IX, pàgs. 48-53.

“Flautas de la mitología griega y romana” había sido ya publicado con anterioridad en esta misma web. Se puede leer aquí:

Flautas de la mitología griega y romana

El mito de Pan y Syrinx, por Britten y Debussy, a través de la flauta

Benjamin Britten compuso las 6 Metamorfosis según Ovidio, op. 49 (1951) para oboe solo inspirándose en diversos personajes de la mitología grecorromana. El poeta Ovidio (43 a. C. – 17 d. C) explica el origen mitológico de la flauta de Pan o siringa en el Primer Libro de sus Metamorfosis: Pan, un personaje mitad hombre, mitad cabra, que tomaba parte en las orgías de las ninfas de las montañas, se enamora de una náyade llamada Syrinx y un día comienza a perseguirla. Ella huye hasta que un río le impide escapar de Pan. Cuando éste está a punto de abrazarla, ella pide a las ninfas que la ayuden y queda convertida en una mata de cañas. Pan corta las cañas y las une para fabricar una flauta a la que dará el nombre de la muchacha.

Claude Debussy (1862-1918), Syrinx (1913):

Benjamin Britten (1913-1976), Pan (1951):

Pan es la primera de las Metamorfosis de Britten y decidí hacer la versión para flauta en 2013 en homenaje al centenario del nacimiento del compositor. Britten nace, curiosamente, en 1913, año de composición de la célebre Syrinx. A su vez, nos encontramos en 2018, centenario de la muerte de Debussy. Esta serie de coincidencias me impulsan a compartir hoy, en honor a estos dos compositores, la grabación que de las dos obras realicé en el seno del disco “Flute Spirit” (2017), consistente en obras para flauta sola del s. XX y XXI.

Duo Bruyères: notes al programa, estiu 2018

“El Duo Bruyères es mostrà com dos intèrprets molt competents artísticament parlant unint la dolcesa de la flauta travessera amb la perfecta compenetració amb el piano per oferir-nos una actuació de molt alta qualitat plenament reconeguda pels aplaudiments del públic assistent amb un programa molt atraient i no exempt de dificultat tècnica i expressiva que va estar sempre molt ben resolta.”

Revista “Vibracions”, Associació Musical de Mestres Directors

28164459_1769448593362734_1427738863163794857_o

El Duo Bruyères, des de la seva formació,  pretén fer música més enllà dels instruments. És per això que escollim, en cada producció, un programa del nostre gust, independentment de que les obres que el conformen siguin o no originals per a flauta i piano; explorem així repertori per a altres formacions arranjat per al nostre duo, al costat d’obres originals per a flauta i piano que per diverses circumstàncies no són tan conegudes com d’altres del repertori habitual.

La subtilesa i els colors de Claude Debussy (1862-1918) obren el concert amb el Preludi de la “Suite Bergamasque”, original per a piano sol, arranjat per a duo per Peter Kolman. De la poesia i la fluïdesa impressionista, instal·lada en la forma musical barroca de la suite, passem a una dansa del s. XVIII del compositor català Antoni Soler (1729-1783) inclosa en un dels seus quintets per a clave i quartet de corda: el “Minuetto con Variazioni” del Quintet núm. 4 arranjat per Andrés Moya. Les dues peces ofereixen un bon contrast estilístic però comparteixen la mateixa elegància en l’esperit.

El segon bloc del concert el dediquem a dos compositors i pianistes actuals en actiu que han escrit peces originals per a flauta i piano. La primera d’elles és la Sonatine Romantique del vienès Paul Badura-Skoda (1926), seguida per la Tocatta-Impromptu del compositor montblanquí Conrad Setó (1958). Amb aquest últim el Duo Bruyères estableix, des de fa uns anys, una relació d’amistat i col·laboració que s’ha vist reflectida en repetides interpretacions de les seves obres en concert. Creiem que la qualitat musical i artística d’aquest repertori poc interpretat mereix que el públic el conegui i el gaudeixi tant com ho fem nosaltres.

Continuem amb més música catalana de la mà d’Eduard Toldrà (1895-1962) i el seu Sonetí de la Rosada, per a violí i piano. I per acabar, tres de les Danses Espanyoles op. 12 del polonès Moritz Moszkowski (1854-1925), originals per a piano a quatre mans i arranjades per a violí i piano per Ph. Scharwenka. L’adaptació per a flauta d’aquestes dues obres és de Isabel Serra, i en totes elles es percep la llum i l’alegria pròpies d’una música que beu del romanticisme però que s’aboca ja als nous horitzonts del nacionalisme musical.