Diari “El Vallenc”: prèvia i crítica del concert de Carmen Becerra i Isabel Serra Bargalló el passat setembre al Teatre Principal de Valls

“Isabel i Carmen, solistes i músics de cambra, trenquen el convencionalisme amb la seva combinació d’instruments. Amb la seva selecció, intrèpida i versàtil del repertori, ofereixen un resultat de nous sons i colors, així com noves perspectives en el frasseig musical. Una experiència musical que cal conèixer.”

“Són dos músics que senten l’art intensament i es fusionen quan toquen.”

“La capacitat d’entesa d’aquesta parella és extraordinària.”

“Una vetllada innovadora pel seu contingut, entretinguda i agradable, interpretada amb qualitat i virtuosisme excepcional… No es pot demanar més.”

Previa Duo Becerra SerraCritica oncert Duo Serra-Becerra

Notes al programa: “Aturar el temps”, concert de flauta i guitarra a càrrec del Duo Becerra-Serra, en homenatge al 50è aniversari de la mort de Robert Gerhard

Per Isabel Serra Bargalló

Com deia Claude Debussy, la música és l’art de donar color al temps. Debussy es refereix al temps real, aquell format per una successió de presents. Passat i futur són construccions mentals per tal d’ordenar les experiències viscudes i l’esdevenir. Però no és aquest temps el que acoloreix la música. La música es produeix en l’aquí i en l’ara.

El guitarrista i compositor lleidatà José Antonio Chic dedica 30 de diciembre a la seva dona i atura el temps commemorant, segons paraules del propi autor, el 30 de desembre de 1996, dia de dos naixements: el literal del seu fill Albert i el simbòlic de la mare, que va superar el greu perill que va córrer la seva vida.

Si cada moment que s’extingeix és reemplaçat per un de nou… existeix el temps? És potser això el que ens suggereix Conrad Setó amb la seva obra Present Eteri. La melodia i els arpegis d’aquesta peça flueixen, intemporals, amb naturalitat, com el cant d’una mare al seu fill. Del compositor montblanquí també escoltarem Narració, per a flauta sola i l’estrena mundial de Cábalas, per a guitarra, dedicada a Carmen Becerra.

Una altra manera de reflexionar sobre el temps és el memorial que rendim a algú que ja no està entre nosaltres. Elegía por Cintio Vitier, de Leo Brouwer, representa un cant del compositor cubà a l’obra, la personalitat i la creativitat de l’il·lustre compatriota, escriptor de vasta cultura i gran dimensió intel·lectual. En un moment de la peça es recrea una de les dances d’El Retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla, admirat tant per l’homenatjat com pel propi Brouwer, de qui, per cert, cel·lebrem aquest 2019 el 80è aniversari.

Robert Gerhard (2)Rememorant Robert Gerhard en el 50è aniversari de la seva mort escoltarem Capriccio, per a flauta i Fantasia, per a guitarra. Robert Gerhard va néixer a Valls, Tarragona, el 1896 i després de desenvolupar gran part de la seva vida i professió a Anglaterra esdevenint un compositor de prestigi internacional, va morir a Cambridge el 1970. Actualment, la música de Robert Gerhard és considerada pels experts com una de les grans fites de la composició de tot el segle XX.

A partir de l’arranjament per a soprano i guitarra del propi Heitor Villalobos sorgeix la versió per a flauta i guitarra de Bachianas brasileiras núm. 5. El poema de Ruth V. Corréa en què es basa la peça evoca el moment en que el dia acaba i apareix la lluna. Es tracta doncs del temps cíclic: la successió de llum i foscor, les fases lunars, el pas de les estacions… La peça és un clam a l’eternitat del cel, de la terra i de tota la Natura.

Des d’Argentina, Astor Piazzolla ens remet al temps històric: el dels calendaris i els rellotges. Amb la seva Histoire du Tango ens situa en presents llunyans successius que cataloga en quatre moviments: Bordel 1900, Café 1930, Nightclub 1960 i Concert d’ajourd’hui. Amb ells ens trasllada als llocs on es solien escoltar tangos i ens fa arribar els aromes, els colors i els ritmes diferenciats de cadascun dels estils d’aquest gènere musical.

Diari de Tarragona, 02/09/19: crònica del concert del Duo Serra-Bargalló & María Parra

“Un trío de mujeres tarraconenses (…) en un espectacular concierto.”

“Virtuosismo y emoción a dosis iguales de un trío de ases que ofreció lo mejor de ellas mismas a la ciudad que las vio crecer.”

Pablo Latorre, Diari de Tarragona 02/09/19

Ja podeu escoltar l’entrevista de Tarragona Ràdio sobre el concert de cloenda del Bouquet Festival el proper divendres 30 d’agost a càrrec del Duo Serra-Bargalló i María Parra

Accediu a través d’aquest enllaç:

https://www.tarragonaradio.cat/contingut/cloenda_de_la_setena_edicio_del_bouquet_festival/19134?fbclid=IwAR3eb79syklyWwp91NOOqxNnPlMv881HsNVb9dXBNOb9Z2MuBkkxDSLKEio

Screenshot 2019-08-28 at 15.57.27

María Parra, pianista i directora del Bouquet Festival, amb Isabel Serra Bargalló, flautista i component del trio que, conjuntament amb la clarinetista Cecília Serra Bargalló, oferirà el concert de cloenda d’enguany el proper divendres 30 d’agost al Claustre del Seminari de Tarragona.

El Duo Serra-Bargalló i María Parra actuaran conjuntament al Bouquet Festival de Tarragona

Amb el nom TRIO SERRA’S & MARIA PARRA es presenta el concert del que gaudirem divendres 30 d’agost a les 21 h al Claustre del Seminari de Tarragona, com a cloenda del Bouquet Festival 2019.

De sòlida formació i dilatades carreres professionals, Isabel Serra Bargalló, flauta travessera, Cecília Serra Bargalló, clarinet, conjuntament amb la reconeguda pianista i compositora María Parra, s’uniran en aquesta ocasió única. Un trio d’asos que s’alinearà amb la voluntat compartida de fer música a alt nivell i amb especial recalcament en el repertori signat per dones compositores.

Per a més informació sobre la presentació del Bouquet Festival el passat 30 de maig, així com la programació de concerts podeu consultar els següents enllaços:

Article al Diari La República Checa

Bouquet Festival a Tarragona Turisme

61262567_1134204546703633_6498978211173498880_n61786966_1135585383232216_5751302319941615616_n

Notes al programa: “El París rococó als inicis de l’època de Lluís XV (1715-1743)”

Louis_XV_by_Maurice-Quentin_de_La_Tour

Maurice Quentin de La Tour: Retrat de Lluís XV

Quan el 1715 es va eclipsar el Rei Sol, deixava com a successors al tron de França al seu besnét de cinc anys, que heretaria la corona i a Felip d’Orleans, el seu nebot, qui s’encarregaria de la regència. L’any 1722 mor el regent i es proclama la majoria d’edat de Lluís XV. Darrera la bellesa encantadora del nen-rei s’amagava una personalitat tortuosa i indolent que seria protagonista d’un dels regnats més controvertits de la història de França. El monarca, de vegades voluptuós i devorat pel desig, d’altres taciturn i angoixat pel pecat, desatenia les obligacions de la majestat, deixant els assumptes importants per al cardenal Fleury, primer ministre. El 1743 Fleury mor i l’apàtic rei, als 33 anys, es veu obligat a presidir personalment el Consell.

Isabel Serra i Glòria Coll presenten un concert de música de cambra amb repertori per a traverso i baix continu, violoncel sol i flauta sola, en relació a obres que es varen editar a París durant els primers anys de l’època de Lluís XV. Compositors com Boismortier, Leclair o Blavet eren habituals als anomenats Concert Spirituel, inaugurats a París el 1725 i que per favor del rei tenien lloc al gran Salon des Suisses del Palau de les Tulleries. La institució marcaria el món musical del moment per les seves innovacions i la qualitat de les seves produccions. En aquests anys existeix a París, a més, un variat mercat musical en el que trobem tant composicions dirigides a la Cort i a les diferents cases aristocràtiques com a petits grups de músics aficionats.

J. B. de Boismortier

J. B. de Boismortier

Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) va ser el més prolífic i eclèctic dels compositors que varen escriure per a flauta entre 1720 i 1740. Partint de posicions “modernes” i decididament italianitzants, no va dubtar a situar-se també com a autèntic representant de l’ “estil antic” francès a la manera del més nostàlgic dels “lullystes” per tal de satisfer tots els gustos del mercat. Cap el 1722 es trasllada a París, on apareixen les seves primeres publicacions. Va ser un compositor molt prolífic i popular, amb èxit financer. A diferència d’altres coetanis com Leclair o Rameau va esdevenir un home ric sense la necessitat de patrons o protectors. Una gran proporció de la seva música és per a flauta, musette i viola de roda. La majoria de les seves composicions es dirigeixen al públic amateur. Les Six Suites de pièces pour une flûte traversière seule avec la basse op. 35, entre la que es troba la Quatrième Suite en Re Major, publicades a París el 1731, estan escrites en “estil antic” francès, i com a tals requereixen, en particular els préludes, una execució expressiva, solemne i pomposa; usant les paraules de Hotteterre: amb beaucop d’inegalité. L’estil italià es troba en algun cas ocultament present en alguns elements dels moviments més ràpids, brillants i tècnics.

Johann Joachim Quantz (1697-1773) fou l’eminent flautista, compositor, tractadista, fabricant de flautes i professor al servei del rei Frederic II de Prússia. Abans de l’etapa en que serviria al rei, però, l’interès de Quantz per la composició s’havia vist enormement beneficiat pel contacte amb un ampli repertori d’obres franceses i italianes. Alumne de Buffardin, entre 1724 i 1726 completa la seva formació amb un període a Itàlia i estances a França i Anglaterra. A París, gaudeix escoltant diversos instrumentistes, entre ells Blavet, amb qui establiria amistat i fructuós intercanvi flautístic i compositiu. De mans d’un copista anònim i conservat a la Biblioteca Reial de Copenhagen ens arriba el recull Fantasier og Capricier per a flauta realitzat per Quantz per a l’ús del seu reial alumne. Hi trobem composicions pròpies i d’altri, entre elles l’Allegro en si menor, de dubtosa autoria.

leclair.jpg

J. M. Leclair

Els Leclair foren una família francesa de violinistes i compositors. Jean Marie Leclair (1697-1764), el més gran de sis germans músics, fou compositor, violinista i ballarí, considerat el fundador de l’escola francesa del violí. Com a compositor, Leclair va imbuir l’estil de la sonata italiana amb elements de la dansa “lullyana” i de la pièce dels violistes i clavecinistes francesos. Va combinar els dos estils per fer-ne una síntesi, com ho van fer molts dels seus contemporanis. La seva harmonia és variada i colorista i inclou ocasionalment modulacions enharmòniques i progressions intensament cromàtiques. El 1723 va a París i el 1728 hi publica les seves 12 Sonates per a violí op. 2. La Sonata n. 11 en si menor, conjuntament amb les n. 1, 3 i 5 es pot interpretar, segons indicació expressa del compositor, també amb la flûte allemande o flauta travessera. El mateix any Leclair es presenta al Concert Spirituel on serà vigorosament aplaudit i el 1733 Lluís XV el citarà com a ordinaire de la musique du roi.

Avui en dia pràcticament desconegut, se sap que Jean Daniel Braun (c. 1728-1740) va ser membre de la capella ducal d’Épernon. Com que algunes de les seves obres també proveeixen una part de fagot alternativa a la de flauta, es pensa que Braun provablement tocava els dos instruments. Atribuïts a Braun, els Caprices composées expres pour former l’embouchure et Accoutumer la main aux difficultez; tant du même Auteur que de divers autres es troben en un apèndix d’una sonata per a flauta i baix continu publicada per “Mr. Braun” el 1740. L’autoria de Braun és no obstant incerta, ja que recorden fortament obres semblants de Johann Joachim Quantz o de Johann Martin Blockwitz. Inclosos en aquest recull de peces trobem tres capricis en re menor: Inventione: Andante, Fantasia: Vivace i Cappriccio: Allegro. Es poden tocar tant amb flauta com amb fagot o violoncel sols.

jacques-martin-hotteterre-e1556732713506.jpg

Músics entre els que s’identifica a Jacques Martin Hotteterre com a flautista.

Pertanyent a la quarta generació d’una família de fabricants d’instruments de vent, músics de la Cort francesa i compositors de la que es te informació des de principis del s. XVII, Jacques- Martin Hotteterre (1674-1763) en fou el més il·lustre membre. Se l’anomenava Le Romain per haver viatjat a Itàlia durant la seva joventut. Tocava el fagot, la musette i la flauta i fou molt buscat com a professor entre els diletants de l’alta societat. Els seu tractat Principes de la flûte traversière (1707) va tenir un enorme èxit a França i a altres països i va precedir L’art de préluder (1719). Aquest inclou el Preludi en re menor n. 3 que, conjuntament amb d’altres exemples, suposa una rara mostra de l’art de la improvisació de preludis en la literatura de l’escola francesa de la flauta del s. XVIII. 

Entre 1728 i 1740 diverses de les composicions de Jean Daniel Braun, abans esmentat, es van imprimir a París. Aquestes composicions inclouen la Sonata en re menor n. 3 de les Sonates per a flauta i baix continu op. 1 amb la que culmina el concert. 

Crítica del concert “Flute Spirit” a Barcelona a la revista “Vibracions” de l’Associació Musical de Mestres Directors, núm. 269 de gener 2019

Del concert de flauta sola a càrrec de Isabel Serra Bargalló el passat 17 de desembre de 2018 a l’Auditori “Cullell i Fabra” de Barcelona, Jordi Gargallo assenyala:

“… un concert en el que (Isabel Serra Bargalló) ens portà tota la seva saviesa i la seva delicada qualitat interpretativa (…) en una actuació excel·lent i plena de contrastos sonors.”

“Isabel Serra posseeix una tècnica depurada que posa al servei del seu sentit musical amb un so dolç i ben aconseguit que transmet belles sensacions als oients (…).”

screenshot2019-01-31at21.14.03

Per llegir el butlletí complet, premeu aquí: Vibracions 269-gener2019

Prèvia al concert a Valls del 10 de gener de 2019 a càrrec de Isabel Serra Bargalló i Glòria Coll al diari “El Vallenc”

img_20190115_092156img_20190115_092320

La dificultat de la senzillesa

Crítica de Roman Galimany a “Nits de Clàssics” sobre el concert de música barroca realitzat el passat 10 de gener al Teatre Principal de Valls a càrrec de Isabel Serra Bargalló, traverso i Glòria Coll, violoncel.

Per llegir-la, premeu el següent enllaç: La dificultat de la senzillesa

Foto: Joan Gasull

Foto: Joan Gasull

Entrevista a “Nits de Clàssics”

Entrevista a Isabel Serra Bargalló a Nits de Clàssics, lloc d’informació i opinió dels Amics de la Música de Valls i JJMM de l’Alt Camp, en motiu del proper concert al al Teatre Principal el dia 10 de gener, en el que compartirà escenari amb la violoncel·lista Glòria Coll.

Llegiu-la al següent link: Entrevista a Isabel Serra Bargalló a Nits de Clàssics

2ambtraversomirantaltalocolor

Foto: N. G.