Amb el concert que el Duo Bruyères presenta durant el 2014 pretenem fer música més enllà dels nostres instruments. És per això que hem escollit un programa del nostre gust, independentment de que les obres que el conformen fossin o no escrites per a flauta i piano originalment; explorem així repertori per a violí i piano, piano sol, piano a quatre mans o per a flauta i orquestra, arranjat per al nostre tipus de formació. La intenció és que el públic conegui aquesta música i la gaudeixi tant com ho fem nosaltres.

Per començar, combinem l’elegància i la gràcia de la “Sonata per a violí i piano núm. 25 KV 301 en Sol Major” de W. A. Mozart (1756-1791), en una transcripció del Duo Bruyères, amb l’intimisme i la suavitat del “Romance” d’Arthur Honneger (1892-1955), compositor suïs que va formar part del grup francès “Les Six”. Sense moure’ns de França, la subtilesa i els colors de Claude Debussy (1862-1918) estan representats amb dos preludis originals per a piano sol, arranjats per Peter Kolman: el que obre la “Suite Bergamasque” i “Bruyères”, del Segon Llibre de Preludis. La poesia i la fluïdesa impressionista ens va fer pensar en el català Eduard Toldrà (1895-1962) i el seu “Sonetí de la Rosada”, per a violí i piano i també transcrit per nosaltres, per acabar la primera part.

La segona part es composa de tres obres a través de les quals podem copsar aspectes diferents del Romanticisme musical. Carl Reinecke (1824-1910), àmpliament respectat als cercles musicals del moment, fou juntament amb Max Bruch un dels màxims representants del conservadurisme musical de reminiscències mendelssohnianes de finals del s. XIX. Tant la seva “Ballade op. 288” per a flauta i orquestra, com les “5 Danses Espanyoles op. 12 per a violí i piano”, originals per a piano a quatre mans i arranjades per Ph. Scharwenka, del polonès Moritz Moszkowski (1854-1925) s’allunyen del tipus de composició per a flauta majoritària en època romàntica, la de l’obra de lluïment escrita pel mateix virtuós-instrumentista i destinada a ser interpretada per ell mateix. Aquest seria el cas de la “Fantasia Brillant sobre “Carmen” de Bizet”, de François Borne (1840-1920), per a flauta i orquestra, que tanca el recital.

DUO BRUYÈRES: Isabel Serra (flauta) i Andrés Moya (piano)