19th century piccolo from Tarragona / Piccolo del s. XIX de Tarragona

This little 6-keyed piccolo belonged to my grandfather. After many years and a restauration (made by Mr. John Coppen), it can be played again. It has an inscription: “Juan Ayné. Tarragona“. Juan Ayné was not the maker, but an instrument and music shop from Barcelona. The shop’s site in Tarragona was located at the former Rambla de Sant Joan, 46 (nowadays called Rambla Nova), on the second half of the 19th century. A similar piccolo can be found at the Museu de la Música de Barcelona (MDMB 255), dating from 1870-1926 (Fig. 2). The lowest fingered note on this instrument is a D, sounding E flat (A-440). I am so happy an instrument like this can be played again, outside from a museum. Grandpa would be happy too… thank you grandpa!!

12790933_10154174774742018_7631499984988698447_n

Fig. 1: Juan Ayne’s 19th century piccolo from Tarragona / Piccolo Juan Ayné del s. XIX de Tarragona

Este piccolo de seis llaves perteneció a mi abuelo. Después de muchos años y restaurado por el Sr. John Coppen, vuelve a sonar. Lleva la inscripción “Juan Ayné. Tarragona“. Juan Ayné no es el constructor, sinó una tienda de música fundada en Barcelona con sede en Tarragona, Rambla de St. Joan, 46 (actual Rambla Nova), durante la segunda mitad del s. XIX. Un flautín de características parecidas se encuentra en el Museo de la Música de Barcelona (MDMB 255), datado entre 1870 y 1926 (Fig. 2). La nota más grave digitada en este instrumento es un Re, que suena como un Mi bemol (La a 440). Estoy contenta de que un instrumento así pueda sonar fuera de un museo. El abuelo estaría feliz… gracias abuelo!!

flautí museu bcn

Fig. 2: Museu de la Música de Barcelona’s piccolo, Ref. MDMB 255 / Piccolo del Museu de la Música de Barcelona, Ref. MDMB 255

Aquest flautinet de sis claus va pertànyer al meu avi. Després de molts anys i restaurat pel Sr. John Coppen, torna a sonar. Porta la inscripció “Juan Ayné. Tarragona“. Juan Ayné no és el constructor, sino una botiga de música fundada a Barcelona amb seu a Tarragona, Rambla de St. Joan 46 (actual Rambla Nova), a la segona meitat del s. XIX. Un flautí de les mateixes característiques es troba al Museu de la Música de Barcelona (MDMB 255), datat entre 1870-1926 (Fig. 2). La nota més greu digitada d’aquest instrument és un Re, que sona com un Mi bemoll (La a 440). Estic contenta de que un instrument així pugui sonar fora d’un museu. L’avi estaria content… gràcies avi!!!

 

 

 

 

About Isabel Serra Bargalló

Flutist / Flautista
This entry was posted in Articles, Música antiga. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s