Duo Bruyères: notes al programa, estiu 2018

“El Duo Bruyères es mostrà com dos intèrprets molt competents artísticament parlant unint la dolcesa de la flauta travessera amb la perfecta compenetració amb el piano per oferir-nos una actuació de molt alta qualitat plenament reconeguda pels aplaudiments del públic assistent amb un programa molt atraient i no exempt de dificultat tècnica i expressiva que va estar sempre molt ben resolta.”

Revista “Vibracions”, Associació Musical de Mestres Directors

28164459_1769448593362734_1427738863163794857_o

El Duo Bruyères, des de la seva formació,  pretén fer música més enllà dels instruments. És per això que escollim, en cada producció, un programa del nostre gust, independentment de que les obres que el conformen siguin o no originals per a flauta i piano; explorem així repertori per a altres formacions arranjat per al nostre duo, al costat d’obres originals per a flauta i piano que per diverses circumstàncies no són tan conegudes com d’altres del repertori habitual.

La subtilesa i els colors de Claude Debussy (1862-1918) obren el concert amb el Preludi de la “Suite Bergamasque”, original per a piano sol, arranjat per a duo per Peter Kolman. De la poesia i la fluïdesa impressionista, instal·lada en la forma musical barroca de la suite, passem a una dansa del s. XVIII del compositor català Antoni Soler (1729-1783) inclosa en un dels seus quintets per a clave i quartet de corda: el “Minuetto con Variazioni” del Quintet núm. 4 arranjat per Andrés Moya. Les dues peces ofereixen un bon contrast estilístic però comparteixen la mateixa elegància en l’esperit.

El segon bloc del concert el dediquem a dos compositors i pianistes actuals en actiu que han escrit peces originals per a flauta i piano. La primera d’elles és la Sonatine Romantique del vienès Paul Badura-Skoda (1926), seguida per la Tocatta-Impromptu del compositor montblanquí Conrad Setó (1958). Amb aquest últim el Duo Bruyères estableix, des de fa uns anys, una relació d’amistat i col·laboració que s’ha vist reflectida en repetides interpretacions de les seves obres en concert. Creiem que la qualitat musical i artística d’aquest repertori poc interpretat mereix que el públic el conegui i el gaudeixi tant com ho fem nosaltres.

Continuem amb més música catalana de la mà d’Eduard Toldrà (1895-1962) i el seu Sonetí de la Rosada, per a violí i piano. I per acabar, tres de les Danses Espanyoles op. 12 del polonès Moritz Moszkowski (1854-1925), originals per a piano a quatre mans i arranjades per a violí i piano per Ph. Scharwenka. L’adaptació per a flauta d’aquestes dues obres és de Isabel Serra, i en totes elles es percep la llum i l’alegria pròpies d’una música que beu del romanticisme però que s’aboca ja als nous horitzonts del nacionalisme musical.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s