Sempre m’ha captivat aquesta obra del català Eduard Toldrà, original per a violí i piano. Per això vaig demanar siusplau a l’Andrés d’incloure-la al nostre programa de concert. Tot i que existeix un arranjament de J. Zamacois per a flauta i piano, on tota la música es transporta una tercera més amunt, nosaltres vàrem decidir tocar directament de la partitura original de violí, amb uns petits canvis d’octava a les notes greus on la flauta no arriba. Versió menys brillant tal vegada pel que fa a la part de la melodia, però a la vegada càlida i envolvent.

El poema de Trinitat Catasús en que s’inspira l’obra és inseparable de la interpretació i comprensió de la mateixa. No fa més que reafirmar la sensació que des del primer moment que vaig escoltar el “Sonetí” vaig tenir: per a mi, és la millor música (amb el “Lever du jour” del “Daphnis i Chloe” potser) que un pot escoltar al matí en despertar-se. Transmet tota l’esplendor i la plenitud de la natura en un dia tranquil i calmat, però alhora viu i enèrgic, on tot flueix.

Us adjunto a continuació el poema original, perquè desperti en vosaltres i us suggereixi sensacions pròpies. En música, en poesia i en art en general, tota interpretació queda oberta i és personal. Llegiu, escolteu i inspireu-vos:

“Queda l’hora extasiada

de veure el món tan brillant,

i es fa tota palpitant

en el si de la rosada.

Cada gota un diamant

on retroba sa mirada

la joia meravellada

del que li és al voltant.

Mars, muntanyes, firmament,

ço que mou i frisa el vent,

ço que res no mou ni altera.

Tot quant amb l’hora somriu

s’encanta, s’irisa i viu

dintre una gota lleugera.”