Aturar el temps

per Isabel Serra Bargalló

Com deia Claude Debussy, la música és l’art de donar color al temps. Debussy es refereix al temps real, aquell format per una successió de presents. Passat i futur són construccions mentals per tal d’ordenar les experiències viscudes i el devenir. Però no és aquest temps el que coloreja la música. La música es produeix en l’aquí i en l’ara.

Si cada moment que s’extingeix és reemplaçat per un de nou… existeix el temps? És potser això el que ens suggereix Conrad Setó amb la seva obra “Present Eteri”. La melodia i els arpegis d’aquesta peça flueixen, intemporals, amb naturalitat, com el cant d’una mare al seu fill. L’obra, original per a flauta i guitarra, és el segon moviment de la Suite “3 Històries d’un temps no lineal” del compositor montblanquí.

El pas de les estacions ens mostra un altre tipus de temps: el temps cíclic. Primavera, Estiu, Tardor i Hivern… defineixen cada època climàtica provocada per la diferent distància i inclinació de la Terra en donar un gir complet al Sol. A aquest gir l’anomenem “any” i el dividim en dotze mesos. Trobem en “Abril”, per a flauta sola, de la compositora tarragonina Marian Marquez, referències a la sortida del Sol, al cant de diversos ocells, a algun insecte, al vent, a la plenitud del migdia, a la pluja… propis d’aquest mes. Durant l’estrena absoluta d’aquesta peça en el context del Bouquet Festival serem capaços de traslladar-nos-hi.

La “Sonatina op. 205” de Mario Castelnuovo-Tedesco és una obra cabdal del repertori original per a flauta i guitarra. Castelnuovo-Tedesco esdevingué un dels màxims representants de la música italiana contemporània, i acabà els seus dies als Estats Units. El cinema, que com a imatge en moviment comparteix amb la música la capacitat d’extendre’s en el temps, fascinaria aquest compositor, que escrigué per a la pantalla i fou professor d’autors tan cinematogràfics com Mancini, Goldsmith o John Williams.

Per la seva banda, els avantpassats d’Astor Piazzolla també varen creuar l’Atlàntic provinents d’Itàlia instal·lant-se a Argentina. Piazzolla ens remet a la successió de generacions i al temps històric: els dels llibres i els rellotges. Amb la seva “Histoire du Tango”, una altra de les més importants obres cambrístiques per a flauta i guitarra, evoca presents llunyans que cataloga en quatre moviments amb l’ajuda del calendari: “Bordel 1900″, “Café 1930”, “Nightclub 1960″ i “Concert d’ajourd’hui”. Amb ells viatjarem als llocs on es solien escoltar tangos i ens arribaran els aromes, els colors i els ritmes ben diferenciats de cadascun dels estils.

Paraguaià d’ascendència argentina, Agustín Barrios es suma amb “Una limosnita por el amor de Dios”, per a guitarra sola, al que la totalitat d’aquest concert vol mostrar: com cap llibre d’Història és capaç de fer-nos arribar el que la música i l’art poden fer: evocar sensacions que ens conmouen igualment, allà o aquí, aquí o allà, aturant el temps.