Us passo l’enllaç a un vídeo, em sembla que és de fa 4 anys… d’un fragment del concert de l’11 de setembre al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Camerata XXI i Xavier Puig (director). Ja se que vaig un parell de dies tard, però he estat una mica despistada últimament.
És el segon moviment de la simfonia “Nova Catalònia”, de Joan Manén. Sentireu temes populars com “El gegant del pi”, “El desembre congelat” i d’altres…:
Aquesta és la gravació de tot el concert, per si teniu més temps:
Aquí teniu un fragment de l’assaig del concert que “Flutercussió” va realitzar al Claustre del Seminari de Tarragona el passat 8 d’agost dintre del Bouquet Festival, important esdeveniment musical que des de fa tres anys s’està portant a terme a la ciutat. Interpretem l’última part de “Variations”, de George Frock.
George Frock (n. 1938) és professor emèrit de percussió de la Universitat de Texas, de la que es va retirar el 2001 després de treballar-hi durant 35 anys com a director del departament de percussió. Està nacionalment reconegut als Estats Units com a professor, intèrpret i compositor. També va ser solista de timpani de l’Orquestra Simfònica d’Austin durant 37 anys.
Esperem que gaudiu de la nostra interpretació i que us animeu a seguir-nos a les xarxes i als propers concerts. Gràcies!!
Sempre m’ha captivat aquesta obra del català Eduard Toldrà, original per a violí i piano. Per això vaig demanar siusplau a l’Andrés d’incloure-la al nostre programa de concert. Tot i que existeix un arranjament de J. Zamacois per a flauta i piano, on tota la música es transporta una tercera més amunt, nosaltres vàrem decidir tocar directament de la partitura original de violí, amb uns petits canvis d’octava a les notes greus on la flauta no arriba. Versió menys brillant tal vegada pel que fa a la part de la melodia, però a la vegada càlida i envolvent.
El poema de Trinitat Catasús en que s’inspira l’obra és inseparable de la interpretació i comprensió de la mateixa. No fa més que reafirmar la sensació que des del primer moment que vaig escoltar el “Sonetí” vaig tenir: per a mi, és la millor música (amb el “Lever du jour” del “Daphnis i Chloe” potser) que un pot escoltar al matí en despertar-se. Transmet tota l’esplendor i la plenitud de la natura en un dia tranquil i calmat, però alhora viu i enèrgic, on tot flueix.
Us adjunto a continuació el poema original, perquè desperti en vosaltres i us suggereixi sensacions pròpies. En música, en poesia i en art en general, tota interpretació queda oberta i és personal. Llegiu, escolteu i inspireu-vos:
“Queda l’hora extasiada
de veure el món tan brillant,
i es fa tota palpitant
en el si de la rosada.
Cada gota un diamant
on retroba sa mirada
la joia meravellada
del que li és al voltant.
Mars, muntanyes, firmament,
ço que mou i frisa el vent,
ço que res no mou ni altera.
Tot quant amb l’hora somriu
s’encanta, s’irisa i viu
dintre una gota lleugera.”
Us presento el darrer vídeo que hem realitzat amb “Flutercussió”, duet de flauta i percussió. Es tracta d’ “Impression núm. 1”, de S. Fink, per a flauta i vibràfon.
Com a flautista, el més interessant del treball i interpretació d’aquesta obra ha estat la possibilitat de conèixer el mode d’escriptura d’un compositor-percussionista. Això m’ha obert la ment i el cos a traslladar a la flauta colors i conceptes poc habituals. No cal dir que en aquesta tasca els suggeriments del Paco Montañés han estat cabdals. En definitiva, aquesta és la base de l’experiència de “Flutercussió”: l’intercanvi d’idees entre dos músics amb instruments de naturalesa completament diferent: el vent i la percussió.
Per a que conegueu una mica Siegfried Fink, a continuació us faig cinc centims de la seva vida:
Siegfried Fink (1928-2006), compositor, percussionista i professor alemany, fou una figura reconeguda de l’escena del desenvolupament de la percussió professional a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Fink va estudiar percussió i composició a la Universitat de Música de Weimar. Va treballar com a pedagog i en diverses orquestres a Weimar, Magdeburb, Lübeck, Hannover i Wüzburg. En aquesta darrera ciutat, va dirigir el prestigiós Studio für Perkussion, on va educar més de 100 alumnes i va desenvolupar nous mètodes d’ensenyament i noves maneres de tocar els instruments de percussió, especialment pel que fa a la música contemporània. La seva obra artística i creativa està documentada en més de 20 gravacions. Va composar més de 160 obres, tant didàctiques com per a concert. Compren obres per a solista així com música de cambra, ballet i bandes sonores. Molts dels seus alumnes han rebut premis a concursos internacionals i han esdevingut percussionistes internacionalment reconeguts.
El passat 16 de maig es va presentar per primer cop el concert que, sota el concepte de “Flutercussió”, ha reunit Isabel Serra (flauta) i Paco Montañés (percussió) en una formació de cambra especialitzada en música contemporània i centrada a Tarragona.
El treball acurat i rigorós d’aquests dos músics pretén projectar-se en el futur explorant tota mena de repertori innovador.
Aquí us deixem dues de les obres que es van enregistrar el dia del concert realitzat a la Sala d’Actes de l’Escola Municipal de Música de Tarragona. Gaudiu-ne!!
P. E. McDonald, “Devil Dance”, per flauta i percussió:
M. Houllif, “Concert Duet”, per flauta i vibràfon:
Dos petits vídeos que ens han fet arribar del passat concert del Nimbus Duet el 3 de maig de 2014 a la Galeria Tarraco i que hem penjat a youtube. Aqui en teniu els enllaços:
A. Piazzolla, “Café 1930” (fragment):
C. Gardel (trans. C. Trepat), “Volver”:
Aquí una petita mostra del treball que el Duo Bruyères va portar a terme el passat mes de gener a Reus. Us donarà una idea del que podreu escoltar en els propers concerts de febrer a Riudoms i a Tarragona. Us convidem a que vingueu!!
Visiteu aquesta entrada per tenir-ne totes les dades:
A reveure i moltes gràcies a tots per seguir-nos!!
Transcription for flute and piano: Duo Bruyères (Isabel Serra, flute – Andrés Moya, piano)
Rehearsal 06/12/13
Isabel Serra Bargalló - Flutist 