El so de la flauta flueix de l’interior del cos humà cap a l’instrument i de l’instrument cap a l’exterior. L’aire vibra dins el tub mogut per l’alè i produeix el so. L’alè el mou l’energia interior, chi per als xinesos o prana per als hindús. Així doncs, el so l’anima l’energia i sorgeix de la respiració, un factor vital conjuntament amb el batec del cor. Tots dos responen a una alternança, a un ritme cíclic d’expansió-contracció, de ple-buit. En la natura tot respon també a cicles: el dia i la nit, el pas de les estacions, les èpoques humides i les èpoques de sequera… L’ésser humà respon a cicles tal com ho fa la resta de l’univers. Té dintre de seu l’univers sencer, així com també el trobem simbòlicament en la música. A partir de la base del so es desenvoluparà tota la multiplicitat de notes musicals. La gamma de notes, la seva varietat tant per alçada, color, dinàmica o articulació, representa la diversitat de tot allò que és manifestat.

Aquest disc conté una selecció de peces per a flauta sola que he anat incorporant al llarg del meu cicle vital. Cadascuna té un significat especial per a mi, des de les obres més habituals que vaig estudiar i portar a exàmens i concursos al principi de la meva carrera fins a d’altres que m’han estat dedicades o han estat escrites per a mi en l’etapa més recent. D’altres peces em transporten al so de les flautes de bambú japoneses o la flauta dels natius americans, pròpies de cultures tradicionals. També n’hi ha d’inspiració oriental, espiritual. En tot cas, el contingut d’aquest disc està relacionat amb el que per a mi significa tocar la flauta: una experiència en la qual prenc consciència de la vida sense pensar en ella. He gravat en estat meditatiu, i això és el que m’agradaria transmetre en l’escolta.

Image, op. 38 (1939), d’Eugène Bozza, és una obra fresca, de caràcter primaveral, viva i espurnejant, de les primeres que vaig introduir en el meu repertori de flauta sola i que m’ha acompanyat des de la joventut. Representa un punt de partida i per això l’he escollit per obrir el disc.

De l’alternança d’origen i present sorgeix la situació en segon lloc de les dues peces del canadenc Jonathan G. Bayley: … From Within (1981) i Music for Pan (1976). A la darreria dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat el flautista de jazz Paul Horn va presentar la flauta en sol al compositor, que es trobava estudiant al Banff Centre for the Arts d’Alberta. La primera peça busca un so interior, integrat amb la respiració, mentre que en la segona, dedicada a Jeanne Baxtresser, destaca la forma i l’articulació de reminiscències barroques alhora que remet a la llegenda mitològica de Pan i Syrinx, tan lligada al repertori per a flauta.

Benjamin Britten va compondre les seves Sis metamorfosis segons Ovidi, op. 49 (1951) per a oboè sol inspirant-se en diversos personatges de la mitologia grecoromana. Pan forma part d’aquest grup de peces i vaig decidir fer-ne la versió per a flauta l’any 2013, en homenatge al centenari del naixement del compositor. M’agrada tocar aquesta obra al costat de la cèlebre Syrinx (1913) de Claude Debussy. Així com en Britten busco la riquesa en harmònics d’un instrument de doble canya, Debussy demana de la flauta travessera el caràcter propi de la flauta de Pan o siringa.

Toru Takemitsu estimà profundament la flauta i la flauta en sol, a les quals va donar un rellevant paper dintre de la seva obra. D’herència impressionista i debussyniana, va dedicar Air (1995) a Aurèle Nicolet, important flautista desaparegut el 2016, com a regal d’aniversari. És, a més, l’última obra del compositor japonès poc abans de la seva pròpia mort.

Segons l’antiga tradició del Japó, es creia que el so de la flauta podia arribar a les ànimes dels difunts; dirigir l’alè dins de la flauta possibilitava comunicar-se, a través del so, amb quelcom superior. Kazuo Fukushima presenta una forta influència de la cultura i la filosofia ancestrals del seu país en la seva música, com es fa evident amb les sonoritats i el significat de Requiem (1956).

Altres sonoritats ancestrals, aquest cop procedents de les tribus natives nord-americanes, s’escolten també a Kokopeli (1990), de Katherine Hoover. Vaig conèixer personalment la compositora l’any 2012, vaig treballar amb ella aquesta peça i la vaig interpretar en directe en la conferència que va oferir el 29 de febrer d’aquell mateix any al Conservatori del Liceu de Barcelona. Kokopeli fou un heroi llegendari de la tribu dels Hopi, que va conduir la migració del seu poble a través dels canyons, les valls i les muntanyes gràcies als ecos que produïa el so de la seva flauta. La peça captura aquesta sensació d’amplitud en l’espai i l’estat de connexió amb la terra propis del natius.

Una altra compositora amb qui he tingut el plaer de treballar és Marian Marquez, la qual va dedicar-me Abril (2016). Vaig estrenar l’obra l’estiu de 2016 dintre del Bouquet Festival de Tarragona. La peça evoca la sortida del sol, el cant de diversos ocells, algun insecte, el vent, la plenitud del migdia, la pluja…, i descriu molt del que ens porta la natura en aquest mes de l’any.

La col·laboració amb el compositor Conrad Setó queda reflectida en aquest disc a través de l’enregistrament de dues de les seves obres. La primera d’elles, Narració (2010), fou escrita originalment per a gralla. La partitura em va suggerir la possibilitat d’experimentar amb la flauta en sol i de fer-ne una versió personal amb un resultat sonor força diferent. La segona obra, Poema-Raga (2017), per a flauta sola i electrònica, és de nova composició, especialment escrita per a mi. Treballar al costat del compositor i estar present durant el procés de creació ha estat una experiència nova molt enriquidora, que obre camins al futur.

Isabel Serra Bargalló, estiu 2017

Imprimir: Flute Spirit (català)