Proper concert FLUTE SPIRIT al Conservatori de Vila-seca

En diverses ocasions he portat a l’escenari recitals de flauta sola sota el lema FLUTE SPIRIT, en referència al disc que vaig presentar el 2017 (https://isabelserrabargallo.com/cds/flute-spirit/). El programa, que al principi  constava estrictament del repertori del disc, ha anat evolucionant i actualment, tot i que l’essència del concert són algunes de les peces principals de l’enregistrament, incorpora noves obres que en substitueixen d’altres, adaptant-me així a les necessitats artístiques del context i motivant-me a seguir coneixent nou repertori per al meu instrument. 

L’any 2022 vaig ser convidada a presentar FLUTE SPIRIT al XXVII cicle de concerts que organitzava l’Associació cultural catalano-iberoamericana (http://www.acc-i.net), però l’esdeveniment va haver de ser cancel·lat per motius familiars de primera urgència: la pèrdua del meu pare el mateix dia del concert. Per això és un honor i motiu d’agraïment que s’hagi comptat amb mi per al XXVIII cicle. La cita serà el dijous 5 d’octubre de 2023 a les 20:30 a la sala Alcalde Malapeira del Conservatori de Vila-seca.

Notes al programa

La cèlebre Syrinx (1913) de Claude Debussy és considerada per molts la pedra angular del repertori per a flauta sola del s. XX, i és al voltant de la mateixa que he construït el programa. El 2013, en motiu del centenari del naixement de Benjamin Britten, vaig pensar en adaptar Pan (1951), primera peça de les 7 Metamorfosis op. 49 per a oboè, a la flauta, i interpretar-les com un tot homenatjant el cèlebre mite d’Ovidi: Pan i Syrinx (https://isabelserrabargallo.com/2018/07/26/el-mito-de-pan-y-syrinx-por-britten-y-debussy-a-traves-de-la-flauta/)

He embolcallat aquest nucli amb obres de compositors actuals amb els qui he tingut el plaer de coincidir d’una o altra manera al llarg de la meva carrera, principalment del panorama català i iberoamericà, però també d’altres àmbits, com veurem.

El recital s’obre amb la Sonata para flauta (1960) del compositor i director d’orquestra cubà afincat a Espanya Leo Brouwer. Vaig quedar captivada per aquesta sonata en els meus anys d’estudiant a través d’una gravació de la flautista Niurka González, a qui està dedicada. Anys més tard, davant la impossibilitat d’aconseguir la partitura, vaig demanar-la personalment a Brouwer en motiu d’una conferència que va impartir al Festival Internacional de Guitarra d’Hospitalet de l’Infant. Per a la meva sorpresa, l’obra no es trobava editada però ben aviat, el mes de juliol de 2018, en vaig rebre la primera impressió al meu correu i des de llavors la he incorporat al meu repertori.

Algunes de les peces les interpreto amb la flauta en sol, la contralt de la família de les flautes travesseres, per tal de donar varietat tímbrica al concert. És el cas de From Within (1981) i Music for Pan (1976), que formen el grup Two Pieces for alto flute del compositor canadenc Jonathan Bayley i que estan dedicades a Jeanne Baxtresser. Per tal de que m’autoritzés a incloure aquestes dues peces al disc, vaig contactar Bayley a través de la Universitat d’Alberta. No només em va permetre enregistrar-les, sinó que va ser tan amable de realitzar una ressenya destacant la qualitat del so i de la interpretació.

Vaig conèixer Katherine Hoover l’any 2012 en motiu d’una masterclass seva a Barcelona i vaig tenir l’honor d’interpretar Kokopelli (1990) en la conferència que va oferir el 29 de febrer d’aquell mateix any al Conservatori del Liceu. Anys més tard, m’agraïa que hagués inclòs la peça al disc. Com el de Pan i Syrinx, el mite de Kokopelli al·ludeix al sò legendari de la flauta, en aquest cas de la tribu nativa nord-americana dels Hopi. La peça captura la sensació d’amplitud en l’espai i l’estat de connexió amb la terra propis dels natius.

La segona meitat del concert està formada pels compositors de les comarques tarragonines Conrad Setó, Carlota Baldrís i Marian Márquez. Als tres m’uneix l’amistat i un tracte personal càlid i proper.

Conrad Setó va ser el productor de FLUTE SPIRIT i autor de diverses obres per a flauta enregistrades en el CD. Una d’elles, que incloc en aquest recital, Narració (2010), és original per a gralla. La partitura em va suggerir la possibilitat d’experimentar amb la flauta en sol i de fer-ne una versió personal amb un resultat sonor força diferent. L’altra peça, Estudi 2020 (2021), que Conrad Setó em va regalar i dedicar, va ser escrita en ple confinament, el primer dia de l’any 2021 i, segons el propi compositor, en una sola hora. 

Durant el temps en que vàrem ser companyes de feina a l’Escola Municipal de Musica Pau Casals d’El Vendrell, Carlota Baldrís em va facilitar les seves Petites reflexions sobre la Pau (2017), obra dedicada a la flautista i col·lega Marina Durany i inspirada en els quadres de Ramon Llovet i en “El cant dels ocells”. Des d’aquell moment no he deixat d’interpretar-la sempre que he tingut ocasió.

Una altra compositora amb qui he tingut el plaer de treballar és Marian Márquez, la qual va dedicar-me Abril (2016). Vaig estrenar l’obra l’estiu de 2016 dintre del Bouquet Festival de Tarragona. La peça evoca la sortida del sol, el cant de diversos ocells, algun insecte, el vent, la plenitud del migdia, la pluja… i descriu molt del que ens porta la natura en aquest mes de l’any.

Aquest és un concert molt personal, confeccionat amb molta estima i agraïment per tots els que han fet possible que jo tingui aquestes obres meravelloses a les meves mans. Espero que el gaudiu tant com jo ho he fet preparant-lo.

Programació del XXVIIIè cicle de concerts de la Associació cultural catalano-iberoamericana

Ja està publicada la programació del XXIIIè cicle de concerts de l’Associació cultural catalano-iberoamericana en la que participaré amb el concert FLUTE SPIRIT el proper dijous 5 d’octubre a les 20:00, a la Sala Alcalde Malapeira del Conservatori de Vila-seca. Us hi espero!

XXVIIIè cicle de música catalana-iberoamericana 2023

Podeu llegir les notes al programa aquí:

El París Rococó als inicis de Lluís XV – Notes al programa

Per Isabel Serra Bargalló

A les primeries del s. XVIII, quan s’eclipsa el Rei Sol, el seu besnét i successor és encara un infant. A la mort del regent Felip d’Orleans el 1722 es proclama monarca un nen de només 12 anys, de personalitat tortuosa i indolent, protagonista d’un controvertit regnat que marcarà la França rococó. Per favor del jove Lluís XV, assessorat pel seu primer ministre, el cardenal Fleury, s’inauguraran el 1725 a París els Concert Spirituel amb la intenció de proporcionar entreteniment a la burgesia acomodada, als aristòcrates i als viatgers. Els concerts es realitzaven per setmana santa i en dates religioses en les que tancaven altre tipus d’espectacles. Se celebraven al gran Salon des Suisses del Palau de les Tulleries i s’hi podien escoltar obres sacres barrejades amb peces instrumentals virtuoses. Entre els compositors i intèrprets amb els que es va comptar als Concert Spirituel trobem Boismortier, Leclair, Barrière o Blavet.

Palau de les Tulleries, París

PROGRAMA

Suite n. 4 op. 35 en Re Major (1731) – J. B. de Boismortier (1689-1755)

  • –  Prélude. Lentement
  • –  Air. Gaiment
  • –  Rondeau. Gaiment
  • –  Air. Doucement, et mesuré
  • –  Musette. Gracieusement

1er Prélude en si menor, de L’art de préluder (1719) – J. Hotteterre (1674-1763)

Sonata n. 11 op. 2 en si menor (1728) – J. M. Leclair (1697-1764)

  • –  Adagio
  • –  Allegro
  • –  Aria gratioso

Sonata n. 1 en la menor, del Livre II (1735) – J. B. Barrière (1707-1747)

  • –  Adagio
  • –  Allegro
  • –  Adagio
  • –  Allegro

Le Coucou, del 1èr Livre de pièces de clavecin (1735) – L. C. Daquin (1694-1772)

Gigue en Rondeau, del 1ère Recueil de Pièces (1744) – M. Blavet (1700-1768)

1er & 4e Préludes en Sol Major, de L’art de préluder – J. Hotteterre (1674-1763)

Sonata n. 1 op. 2 en Sol Major (1732) – M. Blavet (1700-1768)

  • –  Adagio
  • – Allegro
  • –  Aria 1a “L’Henriette”
  • –  Aria 2a
  • –  Presto

Joseph Bodin de Boismortier (1689-1755) va ser el més prolífic i eclèctic dels compositors que varen escriure per a flauta. De gran popularitat, a diferència d’altres coetanis va esdevenir un home ric sense la necessitat de patrons o protectors. La Quatrième Suite en Re Major, de les Six Suites de pièces pour une flûte traversière seule avec la basse op. 35 (1731), està escrita en estil antic francès a la manera nostàlgica dels “lullystes”. Com a tal requereix, en particular el Prélude, una execució expressiva, solemne i pomposa. Per altra banda, l’estil italià es troba ocultament present en alguns dels elements dels moviments més ràpids. Gran proporció de la música de Boismortier és per a sac de gemecs i viola de roda; elements musicals populars propis d’aquests instruments es poden reconèixer en l’heràldic segon moviment o en la Musette final.

Jacques-Martin Hotteterre

Al Preface de L’art de Préluder (1719) Jacques- Martin Hotteterre (1674-1763) assenyala que existeixen dues espècies diferents de preludis. L’un és el preludi composat, normalment primer moviment d’una suite o sonata, i l’altre és el que ell anomena “veritable preludi”, aquell que l’intèrpret improvisa seguint certs patrons de forma i modulació establerts. Era habitual que l’instrumentista escalfés amb un o diversos preludis d’aquest tipus en la mateixa tonalitat de l’obra que s’interpretaria a continuació i L’art de Préluder representa una rara i valuosa oportunitat de descobrir com es portava a terme aquesta pràctica en la flauta travessera, la flauta de béc o l’oboè en aquells temps.

Jean Marie Leclair

Els Leclair foren una família francesa de violinistes i compositors. Jean Marie Leclair (1697-1764), el més gran de sis germans músics, fou compositor, violinista i ballarí, considerat actualment el fundador de l’escola francesa del violí. Com a compositor, Leclair va imbuir l’estil de la sonata italiana amb elements de la dansa “lullyana” i de la pièce dels violistes i clavecinistes francesos. Va combinar els dos estils per fer-ne una síntesi, com ho van fer molts dels seus contemporanis. La seva harmonia és variada i colorista i inclou ocasionalment modulacions enharmòniques i progressions intensament cromàtiques. Algunes de les sonates op. 1, op. 2 i op. 9 per a violí de Leclair indiquen: Cette Sonate peut ce jouer sur la Flute Allemande. Les Sonates op. 2, entre les que trobem la Sonata n. 11 en si menor es publiquen a París el 1728, el mateix any en el que Leclair es presenta al Concert Spirituel i hi serà vigorosament aplaudit. Anys més tard Lluís XV citarà Léclair com a ordinaire de la musique du roi.

Tot i que el violoncel era més popular a Itàlia que a França, on predominava la viola da gamba, poc a poc va anar guanyant-hi popularitat. Jean-Baptiste Barrière (1707-1747) va començar estudiant la viola però més tard va esdevenir un dels violoncel·listes virtuosos més coneguts al seu temps. També va ser compositor i el 1733 va obtenir de Lluís XV un permís per a publicar a París sonates i altres obres instrumentals. La Sonata n. 1 en la menor del Livre I – Sonates pour violoncelle et basse pertany a aquesta primera època. Més endavant, després de diversos viatges a Itàlia, Barrière es va presentar en tres ocasions als Concert Spirituel durant les quals va impressionar el públic per la seva precisió interpretativa. Les seves obres assimilen elements de l’estil italià però alhora són riques en el gust francès en el seu discurs musical i la seva subtilesa.

Organista de Lluís XV a la Chapelle Royale i més tard organista titular a la Catedral de Notre-Dame de París, Louis-Claude Daquin (1694-1772) va gaudir d’important reputació com a intèrpret del teclat. Lloat per l’aristocràcia, el seu domini impecable de l’orgue i del clavicèmbal va portar grans multituds a escoltar-lo. Entre les seves obres més conegudes es troba Le Coucou, de la Troisième Suite del primer volum de les Pièces de Clavecin (1735).

Michel Blavet

El 1723 el flautista i compositor Michel Blavet (1770-1768) es va traslladar a París a l’entorn del duc Charles Eugène Lévis. Tres anys més tard va fer el seu debut al Concert Spirituel iniciant així la seva carrera pública. Durant el següent quart de segle Blavet apareixeria al Concert Spirituel més freqüentment que cap altre intèrpret i diverses cròniques de l’època el considerarien unànimement el millor flautista de França i fins i tot d’Europa, per la qualitat del seu so, la seva afinació pura i la seva tècnica brillant. És possible que moltes de les sonates per a flauta de Leclair i el seu concert per a flauta fossin escrits per a Blavet, ja que tot sovint tocaven plegats al Concert Spirituel. En diversos volums de Recueil de Pièces aplega duets i peces a solo per a flauta travessera, entre les que trobem la Gigue en Rondeau (1744). El 1732 publica les Sonates mêlées de pièces pour la flûte traversière avec le basse op. 2. Dedica el tercer moviment de la Sonata n. 1 en Sol Major a la petita princesa Henriette, filla de Lluís XV i aficionada a la música. Blavet aconseguiria la posició de primer flautista de La Musique du Roi el 1738 i de l’Opéra el 1740 sense rivals i rebria elogiosos comentaris per part de Telemann, Quantz o Voltaire.

Henriette, filla de Lluís XV