En diverses ocasions he portat a l’escenari recitals de flauta sola sota el lema FLUTE SPIRIT, en referència al disc que vaig presentar el 2017 (https://isabelserrabargallo.com/cds/flute-spirit/). El programa, que al principi constava estrictament del repertori del disc, ha anat evolucionant i actualment, tot i que l’essència del concert són algunes de les peces principals de l’enregistrament, incorpora noves obres que en substitueixen d’altres, adaptant-me així a les necessitats artístiques del context i motivant-me a seguir coneixent nou repertori per al meu instrument.
L’any 2022 vaig ser convidada a presentar FLUTE SPIRIT al XXVII cicle de concerts que organitzava l’Associació cultural catalano-iberoamericana (http://www.acc-i.net), però l’esdeveniment va haver de ser cancel·lat per motius familiars de primera urgència: la pèrdua del meu pare el mateix dia del concert. Per això és un honor i motiu d’agraïment que s’hagi comptat amb mi per al XXVIII cicle. La cita serà el dijous 5 d’octubre de 2023 a les 20:30 a la sala Alcalde Malapeira del Conservatori de Vila-seca.
Notes al programa
La cèlebre Syrinx (1913) de Claude Debussy és considerada per molts la pedra angular del repertori per a flauta sola del s. XX, i és al voltant de la mateixa que he construït el programa. El 2013, en motiu del centenari del naixement de Benjamin Britten, vaig pensar en adaptar Pan (1951), primera peça de les 7 Metamorfosis op. 49 per a oboè, a la flauta, i interpretar-les com un tot homenatjant el cèlebre mite d’Ovidi: Pan i Syrinx (https://isabelserrabargallo.com/2018/07/26/el-mito-de-pan-y-syrinx-por-britten-y-debussy-a-traves-de-la-flauta/)
He embolcallat aquest nucli amb obres de compositors actuals amb els qui he tingut el plaer de coincidir d’una o altra manera al llarg de la meva carrera, principalment del panorama català i iberoamericà, però també d’altres àmbits, com veurem.
El recital s’obre amb la Sonata para flauta (1960) del compositor i director d’orquestra cubà afincat a Espanya Leo Brouwer. Vaig quedar captivada per aquesta sonata en els meus anys d’estudiant a través d’una gravació de la flautista Niurka González, a qui està dedicada. Anys més tard, davant la impossibilitat d’aconseguir la partitura, vaig demanar-la personalment a Brouwer en motiu d’una conferència que va impartir al Festival Internacional de Guitarra d’Hospitalet de l’Infant. Per a la meva sorpresa, l’obra no es trobava editada però ben aviat, el mes de juliol de 2018, en vaig rebre la primera impressió al meu correu i des de llavors la he incorporat al meu repertori.
Algunes de les peces les interpreto amb la flauta en sol, la contralt de la família de les flautes travesseres, per tal de donar varietat tímbrica al concert. És el cas de From Within (1981) i Music for Pan (1976), que formen el grup Two Pieces for alto flute del compositor canadenc Jonathan Bayley i que estan dedicades a Jeanne Baxtresser. Per tal de que m’autoritzés a incloure aquestes dues peces al disc, vaig contactar Bayley a través de la Universitat d’Alberta. No només em va permetre enregistrar-les, sinó que va ser tan amable de realitzar una ressenya destacant la qualitat del so i de la interpretació.
Vaig conèixer Katherine Hoover l’any 2012 en motiu d’una masterclass seva a Barcelona i vaig tenir l’honor d’interpretar Kokopelli (1990) en la conferència que va oferir el 29 de febrer d’aquell mateix any al Conservatori del Liceu. Anys més tard, m’agraïa que hagués inclòs la peça al disc. Com el de Pan i Syrinx, el mite de Kokopelli al·ludeix al sò legendari de la flauta, en aquest cas de la tribu nativa nord-americana dels Hopi. La peça captura la sensació d’amplitud en l’espai i l’estat de connexió amb la terra propis dels natius.
La segona meitat del concert està formada pels compositors de les comarques tarragonines Conrad Setó, Carlota Baldrís i Marian Márquez. Als tres m’uneix l’amistat i un tracte personal càlid i proper.
Conrad Setó va ser el productor de FLUTE SPIRIT i autor de diverses obres per a flauta enregistrades en el CD. Una d’elles, que incloc en aquest recital, Narració (2010), és original per a gralla. La partitura em va suggerir la possibilitat d’experimentar amb la flauta en sol i de fer-ne una versió personal amb un resultat sonor força diferent. L’altra peça, Estudi 2020 (2021), que Conrad Setó em va regalar i dedicar, va ser escrita en ple confinament, el primer dia de l’any 2021 i, segons el propi compositor, en una sola hora.
Durant el temps en que vàrem ser companyes de feina a l’Escola Municipal de Musica Pau Casals d’El Vendrell, Carlota Baldrís em va facilitar les seves Petites reflexions sobre la Pau (2017), obra dedicada a la flautista i col·lega Marina Durany i inspirada en els quadres de Ramon Llovet i en “El cant dels ocells”. Des d’aquell moment no he deixat d’interpretar-la sempre que he tingut ocasió.
Una altra compositora amb qui he tingut el plaer de treballar és Marian Márquez, la qual va dedicar-me Abril (2016). Vaig estrenar l’obra l’estiu de 2016 dintre del Bouquet Festival de Tarragona. La peça evoca la sortida del sol, el cant de diversos ocells, algun insecte, el vent, la plenitud del migdia, la pluja… i descriu molt del que ens porta la natura en aquest mes de l’any.
Aquest és un concert molt personal, confeccionat amb molta estima i agraïment per tots els que han fet possible que jo tingui aquestes obres meravelloses a les meves mans. Espero que el gaudiu tant com jo ho he fet preparant-lo.
Isabel Serra Bargalló - Flutist 