Flute Spirit: Notas al programa

1(16-01)cara1

El sonido de la flauta fluye desde el interior del cuerpo humano hacia el instrumento y del instrumento hacia el exterior. El aire vibra en el tubo movido por el aliento y produce el sonido. Al aliento lo mueve la energía interior: chi para los chinos o prana para los hindús. Así pues, al sonido lo anima la energía y surge de la respiración, un factor vital junto con el latido del corazón. Los dos responden a una alternancia, a un ritmo cíclico de expansión-contracción, de lleno-vacío. En la naturaleza todo responde también a ciclos: el día y la noche, el paso de las estaciones, las épocas húmedas y las épocas de sequía… El ser humano responde a ciclos tal como lo hace el resto del universo. Tiene dentro suyo el universo entero, así como también lo encontramos simbólicamente en la música. A partir de la base del sonido se desarrollará toda la multiplicidad de notas musicales. La gama de notas, su variedad tanto por altura, color, dinámica o articulación, representa la diversidad de todo lo manifestado.

Este disco contiene una selección de piezas para flauta sola que he ido incorporando a lo largo de mi ciclo vital. Cada una tiene un significado especial para mí, desde las obras más habituales que estudié y presenté a exámenes y concursos al principio de mi carrera hasta otras que me han dedicado o han sido escritas para mi en la etapa más reciente. Otras piezas me transportan al sonido de las flautas de bambú japonesas o la flauta de los nativos americanos, propias de culturas tradicionales. También las hay de inspiración oriental, espiritual. En todo caso, el contenido de este disco está relacionado con lo que para mí significa tocar la flauta: una experiencia en la cual tomo consciencia de la vida sin pensar en ella. He grabado en estado meditativo y eso es lo que me gustaría transmitir en la escucha.

Image, op. 38 (1939), de Eugène Bozza, es una obra fresca, de carácter primaveral, viva y chispeante, de las primeras que introduje en mi repertorio para flauta sola y que me ha acompañado desde la juventud. Representa un punto de partida y por eso la he escogido para abrir el disco.

De la alternancia de origen y presente surge la situación en segundo lugar de las dos piezas del canadiense Jonathan G. Bayley: …From Within (1981) y Music for Pan (1976). A finales de los años 70 y principios de los 80 del siglo pasado el flautista de jazz Paul Horn presentó la flauta en sol al compositor, que se encontraba estudiando en el Banff Center for the Arts de Alberta. La primera pieza busca un sonido interior, integrado con la respiración, mientras que en la segunda, dedicada a Jeanne Baxtresser, destaca la forma y articulación de reminiscencias barrocas a la vez que remite a la leyenda mitológica de Pan y Syrinx, tan ligada al repertorio para flauta.

Benjamin Britten compuso sus 6 Metamorfosis según Ovidio, op. 49 (1951) para oboe solo inspirándose en diversos personajes de la mitología grecoromana. Pan forma parte de este grupo de piezas y decidí hacer la versión para flauta en 2013 en homenaje al centenario del nacimiento del compositor. Me gusta tocar esta obra al lado de la célebre Syrinx (1913) de Claude Debussy. Así como en Britten busco la riqueza en armónicos de un instrumento de doble caña, Debussy requiere de la flauta travesera el carácter propio de la flauta de Pan o siringa.

Toru Takemitsu amó profundamente la flauta y la flauta en sol, a las que dio un papel destacado dentro de su obra. De herencia impresionista y debussyniana, dedicó Air (1995) a Aurèle Nicolet, importante flautista desaparecido en 2016, como regalo de cumpleaños. Es, además, la última obra del compositor japonés poco antes de su propia muerte.

Según la antigua tradición del Japón, se creía que el sonido de la flauta podía llegar a las almas de los difuntos; dirigir el aliento a la flauta posibilitaba comunicarse, a través del sonido, con algo superior. Kazuo Fukushima presenta una fuerte influencia de la cultura y la filosofía ancestrales de su país en su música, como se hace evidente con las sonoridades y el significado de Requiem (1956).

Otras sonoridades ancestrales, esta vez procedentes de las tribus nativas norteamericanas, se escuchan también en Kokopeli (1990) de Katherine Hoover. Conocí personalmente a la compositora en el año 2012, trabajé con ella esta pieza y la interpreté en directo en la conferencia que ofreció el 29 de febrero de ese mismo año en el Conservatorio del Liceo de Barcelona. Kokopeli fue un héroe legendario de la tribu de los Hopi, que condujo a la migración de su pueblo a través de los cañones, los valles y las montañas gracias a los ecos que producía el sonido de su flauta. La pieza captura esta sensación de amplitud en el espacio y el estado de conexión con la tierra propias de los nativos.

Otra compositora con quien he tenido el placer de trabajar es Marian Marquez, que me dedicó Abril (2016). Estrené la obra en verano de 2016 dentro del Bouquet Festival de Tarragona. La pieza evoca la salida del sol, el canto de diversos pájaros, algún insecto, el viento, la plenitud del mediodía, la lluvia…, y describe mucho de lo que nos trae la naturaleza en este mes del año.

La colaboración con el compositor Conrad Setó queda reflejada en este disco a través de la grabación de dos de sus obras. La primera de ellas, Narració (2010), fue escrita originalmente para un instrumento popular catalán: la gralla. La partitura me sugirió la posibilidad de experimentar con la flauta en sol y hacer con ella una versión personal con un resultado sonoro bastante diferente. La segunda obra Poema-Raga (2017), para flauta sola y electrónica, es de nueva composición, especialmente escrita para mí. Trabajar al lado del compositor y estar presente en el proceso de creación ha sido una experiencia nueva muy enriquecedora, que abre caminos hacia el futuro.

Isabel Serra Bargalló, verano 2017

Imprimir: Flute Spirit (castellano)

Flute Spirit: Notes al programa

1(16-01)cara1

El so de la flauta flueix de l’interior del cos humà cap a l’instrument i de l’instrument cap a l’exterior. L’aire vibra dins el tub mogut per l’alè i produeix el so. L’alè el mou l’energia interior, chi per als xinesos o prana per als hindús. Així doncs, el so l’anima l’energia i sorgeix de la respiració, un factor vital conjuntament amb el batec del cor. Tots dos responen a una alternança, a un ritme cíclic d’expansió-contracció, de ple-buit. En la natura tot respon també a cicles: el dia i la nit, el pas de les estacions, les èpoques humides i les èpoques de sequera… L’ésser humà respon a cicles tal com ho fa la resta de l’univers. Té dintre de seu l’univers sencer, així com també el trobem simbòlicament en la música. A partir de la base del so es desenvoluparà tota la multiplicitat de notes musicals. La gamma de notes, la seva varietat tant per alçada, color, dinàmica o articulació, representa la diversitat de tot allò que és manifestat.

Aquest disc conté una selecció de peces per a flauta sola que he anat incorporant al llarg del meu cicle vital. Cadascuna té un significat especial per a mi, des de les obres més habituals que vaig estudiar i portar a exàmens i concursos al principi de la meva carrera fins a d’altres que m’han estat dedicades o han estat escrites per a mi en l’etapa més recent. D’altres peces em transporten al so de les flautes de bambú japoneses o la flauta dels natius americans, pròpies de cultures tradicionals. També n’hi ha d’inspiració oriental, espiritual. En tot cas, el contingut d’aquest disc està relacionat amb el que per a mi significa tocar la flauta: una experiència en la qual prenc consciència de la vida sense pensar en ella. He gravat en estat meditatiu, i això és el que m’agradaria transmetre en l’escolta.

Image, op. 38 (1939), d’Eugène Bozza, és una obra fresca, de caràcter primaveral, viva i espurnejant, de les primeres que vaig introduir en el meu repertori de flauta sola i que m’ha acompanyat des de la joventut. Representa un punt de partida i per això l’he escollit per obrir el disc.

De l’alternança d’origen i present sorgeix la situació en segon lloc de les dues peces del canadenc Jonathan G. Bayley: … From Within (1981) i Music for Pan (1976). A la darreria dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat el flautista de jazz Paul Horn va presentar la flauta en sol al compositor, que es trobava estudiant al Banff Centre for the Arts d’Alberta. La primera peça busca un so interior, integrat amb la respiració, mentre que en la segona, dedicada a Jeanne Baxtresser, destaca la forma i l’articulació de reminiscències barroques alhora que remet a la llegenda mitològica de Pan i Syrinx, tan lligada al repertori per a flauta.

Benjamin Britten va compondre les seves Sis metamorfosis segons Ovidi, op. 49 (1951) per a oboè sol inspirant-se en diversos personatges de la mitologia grecoromana. Pan forma part d’aquest grup de peces i vaig decidir fer-ne la versió per a flauta l’any 2013, en homenatge al centenari del naixement del compositor. M’agrada tocar aquesta obra al costat de la cèlebre Syrinx (1913) de Claude Debussy. Així com en Britten busco la riquesa en harmònics d’un instrument de doble canya, Debussy demana de la flauta travessera el caràcter propi de la flauta de Pan o siringa.

Toru Takemitsu estimà profundament la flauta i la flauta en sol, a les quals va donar un rellevant paper dintre de la seva obra. D’herència impressionista i debussyniana, va dedicar Air (1995) a Aurèle Nicolet, important flautista desaparegut el 2016, com a regal d’aniversari. És, a més, l’última obra del compositor japonès poc abans de la seva pròpia mort.

Segons l’antiga tradició del Japó, es creia que el so de la flauta podia arribar a les ànimes dels difunts; dirigir l’alè dins de la flauta possibilitava comunicar-se, a través del so, amb quelcom superior. Kazuo Fukushima presenta una forta influència de la cultura i la filosofia ancestrals del seu país en la seva música, com es fa evident amb les sonoritats i el significat de Requiem (1956).

Altres sonoritats ancestrals, aquest cop procedents de les tribus natives nord-americanes, s’escolten també a Kokopeli (1990), de Katherine Hoover. Vaig conèixer personalment la compositora l’any 2012, vaig treballar amb ella aquesta peça i la vaig interpretar en directe en la conferència que va oferir el 29 de febrer d’aquell mateix any al Conservatori del Liceu de Barcelona. Kokopeli fou un heroi llegendari de la tribu dels Hopi, que va conduir la migració del seu poble a través dels canyons, les valls i les muntanyes gràcies als ecos que produïa el so de la seva flauta. La peça captura aquesta sensació d’amplitud en l’espai i l’estat de connexió amb la terra propis del natius.

Una altra compositora amb qui he tingut el plaer de treballar és Marian Marquez, la qual va dedicar-me Abril (2016). Vaig estrenar l’obra l’estiu de 2016 dintre del Bouquet Festival de Tarragona. La peça evoca la sortida del sol, el cant de diversos ocells, algun insecte, el vent, la plenitud del migdia, la pluja…, i descriu molt del que ens porta la natura en aquest mes de l’any.

La col·laboració amb el compositor Conrad Setó queda reflectida en aquest disc a través de l’enregistrament de dues de les seves obres. La primera d’elles, Narració (2010), fou escrita originalment per a gralla. La partitura em va suggerir la possibilitat d’experimentar amb la flauta en sol i de fer-ne una versió personal amb un resultat sonor força diferent. La segona obra, Poema-Raga (2017), per a flauta sola i electrònica, és de nova composició, especialment escrita per a mi. Treballar al costat del compositor i estar present durant el procés de creació ha estat una experiència nova molt enriquidora, que obre camins al futur.

Isabel Serra Bargalló, estiu 2017

Imprimir: Flute Spirit (català)

IV aniversari de la web: activitat professional en l’últim any

El quart any d’activitat professional com a flautista que reflecteixo a http://www.isabelserrabargallo.com s’ha obert i tancat amb dues participacions musicals solidàries, el novembre de 2016 i l’octubre de 2017 respectivament: la col·laboració a “Paraules per la Pau”, acte cívic mensual que la Coordinadora Tarragona per la Pau organitza per reivindicar la desmilitarització de la societat. La intenció a partir del curs acadèmic que comencem és seguir col·laborant-hi puntualment, aquest cop aportant agrupacions de duos, trios i quartets formades pels meus alumnes, per tal d’oferir-los una plataforma a través de la qual establir contacte amb el públic i alhora continuar treballant per la Pau Mundial.

14991400_1248623675196968_1432852813463758041_o

Grup de Flautes “Tuttiflauti” de Cambrils

Enllaçant amb la vessant didàctica, distingiré aquella duta a terme per les agrupacions de flautes integrades per alumnes dels centres on treballo, a Salou i a Cambrils, de la que he realitzat directament com a intèrpret. De la primera destaca la participació a les Noces d’Or de l’Ajuntament de Cambrils i la intervenció a les Pinzellades Musicals de Tarragona del Grup de Flautes “Tuttiflauti” de l’EMMC. El Trio de Flautes “Boccherini” de l’EMMS va realitzar un concert a la Residència d’Avis i també un concert de Cloenda a Salou, per tal d’acomiadar les alumnes que finalitzaven els estudis de flauta. M’agradaria destacar també la graduació de Núria Pérez, antiga alumna de Cambrils, al Conservatori de Vila-Seca i l’accés a 4t de Nivell Professional al mateix centre de Francesc Cortiella, també de Cambrils.

Els concerts didàctics realitzats com a intèrpret han estat diverses representacions de “Pere i el Llop” de Prokofieff a Reus i l’Hospitalet de l’Infant amb Camerata XXI dirigida per Alex Sansó, durant els mesos de gener i febrer 2017. També 13 representacions de “Blancaneu”, conte teatralitzat per a piano, flauta, guitarra i violí adaptat per Eladi Dalmau a Cambrils els mesos d’abril, maig i juny 2017, en el que vaig col·laborar com a flautista i actriu, i finalment la participació en dos contes musicals més: “En Jan Petit” i “L’estranya malaltia de la Cinta” a Salou, l’abril i maig 2017 amb els Professors de l’Escola Municipal de Música.

16299401_10154477767944958_3785509602755336486_n

“Pere i el Llop” de S. Prokofieff, amb Camerata XXI, Àlex Sansó (director) i Frederic Sesé (narrador) al Teatre Bartrina de Reus.

L’activitat concertística s’ha extès també a la música de cambra. Amb el pianista Andrés Moya, amb qui formo el “Duo Bruyères” des de fa quatre anys, hem actuat a Cambrils, Barcelona i Móra d’Ebre. Ens plau haver inclòs en el nostre repertori la versió per a flauta en sol i piano de “Petita Rapsòdia Mediterrània” de Conrad Setó, que vàrem estrenar i enregistrar en video per primer cop a Barcelona.

IMG-20170320-WA0008

“Duo Bruyères” al Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona

També he realitzat concerts de música barroca amb instruments històrics al costat de la violoncel·lista Glòria Coll, a Tamarit i La Riba, durant l’estiu 2017. Aquesta formació pretén continuar més enllà i seguir oferint més actuacions durant el proper curs. Enguany he iniciat estudis de perfeccionament de traverso a l’Esmuc amb el flautista Marc Hantaï, la qual cosa em farà estar molt en contacte amb la música antiga els propers mesos.

36139338591_75b626c6b0_o

Isabel Serra, traverso i Glòria Coll, violoncel, a l’Eglésia de St. Nicolau de La Riba (Tarragona).

Per acabar, he finalitzat la gravació del disc “Flute Spirit” amb el segell R21. Es tracta de música per a flauta sola i flauta en sol sola que inclou obres d’E. Bozza, J. Bayley, C. Debussy, B. Britten, T. Takemitsu, K. Fukushima, K. Hoover, M. Marquez i C. Setó. Entre elles s’hi troben diverses obres a mi dedicades i algunes estrenes. Les còpies del disc estan en procés i serà presentat el proper 12 de novembre de 2017 al Museu d’Art Modern de Tarragona. No obstant, aquest serà un tema a desenvolupar d’aqui a un any, quan parlem del V Aniversari de la web. Espero portar-vos bones notícies!

Gràcies a totes les persones que heu estat al meu costat aquest any gaudint de la música i a tots vosaltres per llegir!

Invitació FLUTE SPIRIT

Hi sou tots convidats!

Solo flute CD “Flute Spirit” new release presentation: Tots convidats! / Todos invitados! / All invited!

Invitació FLUTE SPIRIT

Esteu tots convidats a la propera presentació del disc FLUTE SPIRIT, amb obres per a flauta sola i flauta en sol sola d’ E. Bozza, J. Bayley, B. Britten, C. Debussy, T. Takemitsu, K. Fukushima, K. Hoover, M. Marquez i C. Setó, interpretades per Isabel Serra Bargalló. El 12 de novembre a les 12 h, al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona.

Sharing happiness!! Here you have the front cover image of my next solo flute CD by artist and friend Enric Llevat!! Coming soon…

Image

Estrena de l’obra de Marian Marquez “Abril” (2016), per a flauta sola

Enregistrament dintre del marc del Bouquet Festival de Tarragona de l’estrena mundial el passat 15 de juliol de l’obra per a flauta sola “Abril”, de Marian Marquez, que la compositora i amiga em va dedicar.

La peça evoca, per mi, la sortida del Sol, el cant de diversos ocells, algun insecte, el vent, la plenitud del migdia, la pluja… propis de la Primavera. Són aquestes les imatges i sensacions que pretenc transmetre amb la música. El pas de les estacions ens mostra un tipus de temps diferent al temps històric o lineal: el temps cíclic. Les Estacions defineixen cada època climàtica provocada per la diferent distància i inclinació de la Terra en donar un gir complet al Sol. I cada estació causa en nosaltres sensacions i estats d’ànim diferents que es repeteixen cíclicament. A través de l’oïda, “Abril” suggereix molt del que ens porta la natura en aquest mes.

Pulgar Challenge!!

Este vídeo continúa la cadena “Pulgar Challenge” iniciada por “Bufa” y seguida por “Bricoflauta”, que me nominó. Se trata de interpretar la primera frase del “Syrinx” de Debussy sin apoyar el pulgar de la mano derecha y de nominar a dos flautistas más para que hagan un vídeo parecido…

Aquí os dejo el enlace que originó esta serie de nominaciones. Aprended de él!! Yo seguiré intentándolo… ;-):

https://youtu.be/TFhdcyeZbr4

El diari “El Vallenc” (22 de juliol 2016), sobre el concert del Duo Becerra-Serra a La Riba

El diari EL VALLENC s’ha fet ressò del concert duo Becerra-Serra diumenge passat a La Riba. Un cop més, gràcies per la carinyosa acollida que ens va oferir aquest poble.

13700143_10154544136372018_4238061273059617789_n

“El Vallenc”, 22 de juliol de 2016

El Duo Becerra-Serra al Diari de Tarragona

Compartim les dues ressenyes i la crítica que ha publicat el Diari de Tarragona en motiu de la participació del Duo Becerra-Serra, format per Carmen Becerra (guitarra) i Isabel Serra (flauta travessera), en motiu de la participació d’aquesta formació cambrística en el Bouquet Festival de Tarragona, el 15 de juliol de 2016:

Maig 2016 Diari de Tarragona

Diari de Tarragona, 2 juny 2016

15 juliol 2016 Diari de Tarragona

Diari de Tarragona, 15 juliol 2016

19 juliol 2016 (crítica)

Diari de Tarragona, 19 juliol 2016

Moltes gràcies a Diari de Tarragona pel seguiment de la nostra activitat!

Recull fotogràfic del concert del Duo Becerra-Serra en el Bouquet Festival de Tarragona (15 de juliol 2016)

Durant l’assaig:

Prèvies al concert:

Carmen Becerra:

Isabel Serra:

b

Foto: Joan Abella Escuer

Amb la compositora Marian Marquez:

El concert:

e

Foto: Joan Abella Escuer

Després del concert:

Moltes gràcies per aquestes magnífiques fotografies! Especialment a Joan Abella Escuer, fotògraf del Bouquet Festival, a María Parra, la seva directora i a l’amic Juan Antonio Rodríguez.